Valladolid celebra l'arribada de l'AVE aliena al fiasco de Barcelona

Si fos cert, com va dir divendres passat José Luis Rodríguez Zapatero, que els catalans s'alegren que l'AVE "arribi a altres llocs", aquest sentiment no va ser correspost ahir pels val.lisoletans. El tren d'alta velocitat va entrar a la capital castellanolleonesa en alabança de multituds, però no hi va haver ni un sol lament de les autoritats locals pel retard amb el qual arribarà a Barcelona. Tampoc la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va fer cap menció del fiasco. Només el president es va referir al seu deute amb Catalunya a l'assegurar, una vegada més, que l'AVE "arribarà aviat" a la capital catalana, però sense aportar tampoc més precisions.

Contra els mals auguris que s'havien llançat des de les autoritats locals i regionals del PP, l'AVE va viatjar a Segòvia i Valladolid amb una puntualitat al caire de la mala educació. Va arribar abans de l'hora prevista a les dues estacions després d'assolir la velocitat punta prevista de 300 quilòmetres per hora. Ho va fer envoltat de centenars de persones que es van reunir a les passarel.les, davant dels passos a nivell (n'hi ha dos a l'entrada a Valladolid) i es van penjar de les tàpies, des d'on van mostrar una alegria genuïna. Mentre que a Barcelona gairebé es parla amb enuig del tren d'alta velocitat, a Castella i Lleó la il.lusió brillava ahir als ulls dels habitants, que semblaven veure en el tren el seu passaport a la modernitat.

A les portes del recinte de l'estació val.lisoletana on es va celebrar la petita festa d'inauguració s'amuntegaven, això sí, sorollosos manifestants de cinc col.lectius en representació d'un sindicat ferroviari, dels veïns que pressionen pel soterrament de l'AVE i de les poblacions que han quedat fora del mannà de l'alta velocitat i volen, com a mínim, un tren convencional en condicions: Àvila, Aranda de Duero i La Ribera. Entre els cinc van muntar un concert de tambors, botzines, sirenes i xiulets que va acompanyar Zapatero la mitja hora que va ser a l'estació.

CINC AVE AMB EL SUPERÀVIT A

l'interior del recinte, el president regional, Juan Vicente Herrera (PP), va traslladar a Zapatero les reivindicacions de l'exterior --"aquestes persones saben que és molt important l'alta velocitat, però també li recorden que és igual d'important no abandonar els ferrocarrils convencionals"-- i va recordar que havia estat l'anterior Executiu, del seu partit, el que va dibuixar la línia i Aznar qui va posar "la primera travessa".

Un Rodríguez Zapatero que va fer la sensació de trobar-se a l'inici d'una programada gira triomfal --o triomfalista, segons es miri--, va agrair la feina dels antecessors però va recordar que només havien pogut executar un terç de les obres. Després de reconèixer l'alt cost dels treballs, 4.200 milions d'euros, va treure pit per la bona situació econòmica i es va vanagloriar que la quantitat sigui "tan sols una cinquena part del superàvit de l'any passat i del d'aquest". "Amb el superàvit d'un any podríem fer cinc obres com la de l'AVE a Valladolid", va reblar per si no s'havia entès i va recordar allò que Espanya serà el país amb més quilòmetres d'AVE el 2010.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

SENSE NOTÍCIES DEL COMPROMÍS A la línia de Barcelona hi va fer la breu referència a la proximitat de la seva arribada i va mostrar la seva comprensió pels catalans que "tenen moltes ganes de disfrutar-la". Zapatero segueix sense mencionar el compromís contret al Congrés d'obrir l'AVE abans de les eleccions del 9 de març. La data està a l'aire i fonts de la constructora del tram crític, OHL, han advertit que s'hauria de parlar del maig. El número dos de Foment, Víctor Morlán, interrogat ahir per aquest diari sobre la seva permanència a Barcelona, ara que Rodalies sembla haver tornat a la normalitat, va respondre amb rotunditat que seguirà a la capital catalana "fins que arribi l'AVE". ¿Encara que arribi la pròxima legislatura? "Fins que arribi l'AVE", va insistir, sense donar tampoc més precisions.

ZORRILLA I ZAPATERO Magdalena Álvarez, es va oblidar del tot del mal trago de Barcelona i va glossar "la primera infraestructura que uneix el centre i el nord d'Espanya", salvant "una de les barreres més infranquejables, la de la Sierra de Guadarrama". Per acabar, en una barreja de lirisme i amor al cap, va confessar que havia estat un privilegi "treballar perquè l'alta velocitat sigui una feliç realitat, que travessi aquests rics camps castellans que van veure néixer Zorrilla, Núñez de Arce, Rosa Chacel, Miguel Delibes i, és clar, el nostre president, tot plegat digne d'aquesta noble terra per la qual val la pena treballar".