Un equip espanyol descobreix el planeta extrasolar més petit

L'apassionant recerca d'un planeta d'aspecte similar a la Terra fora del sistema solar s'ha saldat en l'última dècada amb el descobriment de més de 250 exoplanetes, però pràcticament tots han estat gegants gasosos de característiques molt poc ter- ràqüies. Res de vergers habitables. L'últim de la llista, presentat ahir per un equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), té una massa cinc vegades superior a la de la Terra, però és el més petit fins ara i, a més a més, el primer que es detecta a través d'un innovador sistema de recerca.

GJ 436T, com ha estat batejat tècnicament, no és en absolut un lloc atractiu per fundar-hi una colònia, ja que la seva temperatura superficial ronda els 300 graus, però sí que confirma que planetes de petites dimensions i característiques similars a la Terra poden ser freqüents en una galàxia com la nostra, amb 100.000 milions d'estrelles, destaca en una entrevista el cap de l'equip, Ignasi Ribas, astrofísic de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), a Barcelona. Els detalls d'aquesta investigació, en què també han participat Andreu Font (CSIC) i Jean-Philippe Beaulieu (Institut d'Astro- física de París), es publiquen avui a la revistaAstrophysical Journal Letters.

Els planetes extrasolars no poden ser observats directament a causa de la brillantor de l'estrella al voltant de la qual orbiten, de manera que la detecció només és possible mitjançant mètodes indirectes. En el cas de GJ 436T, s'ha sabut que existeix pel fet que exerceix una influència gravitatòria sobre un altre gran planeta situat al mateix sistema i que havia estat descobert amb anterioritat. "El pertorba fins al punt que li fa canviar l'òrbita, es fa més el.líptica", prossegueix Ribas.

ESTRANY COMPORTAMENT

Tot va començar el 2004. Aquell any, un equip nord-americà va descobrir un planeta gasós al voltant de l'estrella GJ 436 mitjançant una tècnica anomenada de velocitats radials. El planeta, amb una massa 22 vegades la terrestre, descrivia una òrbita el.líptica difícil d'explicar. Amb posterioritat, a mitjans del 2007, un equip suís va detectar l'existència de trànsits en el gegant gasós, és a dir, l'estrella patia una estranya disminució de la brillantor. Sorprès pels dos factors --l'òrbita el.líptica i l'absència de trànsits el 2004--, Ribas es va posar mans a l'obra per intentar determinar el perquè de tot el procés.

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

"Les simulacions informàtiques van predir l'existència d'un petit cos que orbitava GJ 436 i que pertorbava l'altre planeta", destaca. Aquest nou objecte no ha pogut ser confirmat per cap altre equip a causa justament de la novetat de la tècnica, encara que Ribas espera aportar noves proves quan es produeixi el pròxim trànsit.

El planeta orbita l'estrella GJ 436, situada a la constel.lació de Leo, a uns 30 anys llum de la Terra. El nou objecte rocós, molt càlid a causa de la proximitat del seu sol, té un període de translació de 5,2 dies terrestres. "Podríem comparar-lo a Venus, mentre que l'altre planeta del sistema seria com Neptú", afirma Ribas. Els investigadors creuen que el sistema podria tenir un tercer planeta, encara que en una òrbita molt més allunyada.