Una central mareomotriu proveirà 1.000 cases a Irlanda del Nord

La central mareomotriu més gran del món, formada per dues turbines submarines amb unes robustes aspes de més de vuit metres de llarg, ha començat el període de proves en un fiord d'Irlanda del Nord i en menys de dos mesos quedarà connectada a la xarxa elèctrica. Malgrat que el parc marí SeaGen no és res més que un prototip per poder avaluar la resistència i la rendibilitat del sistema, les turbines subministraran de manera inesgotable i neta l'energia que consumeixen unes 1.000 cases. La central és una iniciativa de Marine Current Turbines (MCT), una modesta empresa que ja disposa d'una altra central mareomotriu, malgrat que el Govern britànic la subvenciona amb 5,3 milions d'euros, que representa pràcticament la meitat del cost total.

SeaGen és a l'entrada del llac Strangford (Strangford Lough), un gran estuari de la costa oriental irlandesa. La zona, allunyada uns 400 metres de terra ferma, té una profunditat de 25 metres, encara que les turbines s'han ancorat set més per sota del llit marí per evitar molestes vibracions. El funcionament és semblant al de qualsevol turbina hidràulica, és a dir, les aspes submarines giren per l'empenta de l'aigua en moviment, en aquest cas les marees del fiord.

MOVIMENT LENT

Les marees no són òbviament salts d'aigua, i per això la velocitat que assoleixen és molt lenta, al voltant de 15 revolucions per minut. Aquesta cadència pot ser molt bona per evitar problemes amb els cetacis i les foques, tal com temien els ecologistes --les hèlices dels vaixells són més perilloses--, però des del punt de vista de la rendibilitat ha obligat a dissenyar-ho tot gran (la turbina, a més, pot girar sobre si mateixa per trobar el millor angle d'aprofitament). Per compensar-ho, un dels atractius de les plantes mareomotrius és que, a diferència del que passa amb el vent i els molins eòlics, el moviment de les marees es pot predir amb exactitud. En el cas concret de Strangford, MCT diu que podrà obtenir energia durant 18 hores diàries.

En qualsevol cas, el projecte és més una aposta de futur que una estructura rendible. "Les turbines de Strangford produeixen el mateix, 0,6 megawatts cadascuna, que un únic aerogenerador eòlic", explica l'expert Carlos Soler, enginyer del Govern de Canàries. Efectivament, MCT assumeix que la potència no és gens espectacular, però insisteix que espera construir aviat diverses centrals de 10 megawatts --una a Gal.les-- col.locant nombroses turbines en fila. L'empresa opina que centrals d'aquesta mena podrien subministrar el 5% de l'energia consumida al Regne Unit, encara que els més optimistes eleven la xifra fins i tot fins al 15% si es té en compte la força del mar en zones com les illes Òrcades i les Hèbrides, al nord d'Escòcia. Actualment no arriben ni al 0,02%.

RISCOS AMBIENTALS

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

Els ecologistes van mostrar la seva preocupació per una possible afectació sobre les foques, freqüents a la zona, així com per suposats canvis en la salinitat i el transport de sediments, però MCT insisteix a dir que les aspes giren massa lentament per tenir un impacte ambiental. A més, s'ha posat en marxa un costós programa de seguiment.

En qualsevol cas, ara el verdader problema serà aconseguir beneficis: la primera gran planta d'aquest tipus, inaugurada el 1966 a La Rance (França), no ha obtingut mai l'energia que se n'esperava.