RECLAMACIÓ DE TRES MILIONS D'EUROS
Un error mèdic separa unes germanes bessones a Gran Canària i es coneixen per casualitat 28 anys després
L'advocat d'una de les germanes afectades destaca que "és el primer cas a Espanya"
L'administració sanitària canària no reconeix cap responsabilitat
Un error mèdic a la sala d'incubadores de l'antic hospital Nuestra Señora del Pino a Las Palmas de Gran Canària el març del 1973 va separar unes germanes bessones, que s'han conegut per casualitat 28 anys després, quan una amiga d'una d'elles es va trobar amb l'altra germana en un centre comercial i la va confondre perquè són "dues gotes d'aigua".
Les protagonistes d'aquesta història, que prefereixen guardar l'anonimat, "caminen igual, s'expressen igual, posseeixen la mateixa mirada i el mateix timbre de veu" i fins que es van conèixer "havien viscut una realitat que no es corresponia amb la seva identitat", segons ha explicat l'advocat Sebastián Socorro, representant legal d'una de les bessones, a qui "en un sol dia se li va ensorrar tot el seu món" al descobrir que tenia una germana bessona.
Tot va passar quan aquesta segona germana va acudir l'any 2001 a un establiment en un centre comercial on treballava una amiga de la clienta de l'advocat a qui li va semblar estrany que la noia, al demanar-li una peça de roba, no la saludés, de manera que va trucar a una tercera amiga i li va comentar el seu empipament.
Posteriorment, aquesta última es va posar en contacte amb l'altra bessona i ella va negar que hagués anat a comprar cap vestimenta, i després va tornar a trucar a la dependenta per aclarir-li la qüestió i que deixés d'estar molesta. Dies després, la germana bessona va aparèixer novament per la botiga per tornar una peça i en aquell moment la noia la va retenir i li va preguntar sobre la seva identitat.
Trobada en un centre comercial
La sorpresa va ser tan gran que la noia va decidir proposar una trobada ja que els trets de la seva amiga i aquella noia desconeguda eren "molt semblants". Per això, dies després totes tres es van trobar al mateix complex comercial i, al veure-les per separat, l'amiga comuna es va desmaiar al comprovar que la "semblança" entre totes dues no només era "abismal, sinó indiscutible".
"Eren dues gotes d'aigua" i com que s'assemblaven tant van començar a preguntar-se dades importants sobre en quin centre hospitalari havien nascut i en quina data i van arribar a la conclusió que van néixer el mateix any, encara que una d'elles va néixer amb tres dies de diferència a l'Hospital Nuestra Señora del Pino el 1973.
Al veure's pràcticament davant el seu mirall, la clienta de l'advocat va comentar que tenia una altra germana bessona "però la veritat és que no s'assembla" gaire a ella. D'aquesta manera, li van proposar a la seva clienta fer-se la prova de l'ADN, però aquesta es va espantar per "la transcendència familiar que podia comportar" i volia "seguir vivint com fins ara". Per això, va rebutjar aquesta proposició pel "terror de conèixer el que passaria i no es va voler sotmetre" a aquest examen mèdic.
No obstant, el 2004 "aquesta incertesa i un cúmul de casualitats" li van crear un "quadro seriós d'ansietat" que la va obligar a sotmetre's a la prova i "va passar el que havia de passar", segons Sebastián Socorro, que va destacar que el resultat va ser que "no només genèticament són germanes bessones sinó també que són idèntiques, ja que els paràmetres genètics de l'una i l'altra són els mateixos". Per tant, eren germanes bessones en una similitud del 99,99%.
Reclamació de tres milions d'euros
Les proves van canviar el destí de dues famílies, ja que es va determinar que les germanes bessones naturals efectivament havien nascut el mateix dia mentre que la tercera germana no biològica d'una d'elles va ser la que va néixer amb tres dies de diferència, però al fer l'intercanvi de nadons a la clienta de Socorro li van posar la data de naixement que no era.
En aquell moment, les tres noies van decidir exigir responsabilitats i van formular una reclamació davant la Conselleria de Sanitat del Govern de les Canàries per "responsabilitat patrimonial" de l'administració per funcionament anormal de l'administració sanitària pública.
No obstant, des del primer moment l'administració va mostrar, segons el lletrat, "una desídia i deixadesa total", ja que "no es va preocupar pel problema". Per això, la seva clienta va decidir interposar un recurs contenciós administratiu per silenci negatiu al Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Las Palmas de Gran Canària.
Dany moral
Així, l'advocat reclama tres milions d'euros a l'administració per a la seva client (germana biològica separada) basant-se en "el dany que s'ha causat de caràcter moral perquè ha afectat la pròpia dignitat personal per la mala praxi de l'administració, que ha interferit en el desenvolupament personal i familiar" de la seva client, que arran del descobriment va estar sotmesa durant anys a tractament psicològic especialitzat.
En aquest sentit, el lletrat ha destacat la gravetat de l'assumpte, ja que a la Convenció de les Nacions Unides dels Drets del Nen es recull "com a primer dret absolut la correcta identitat personal i familiar".
Respecte a si la quantia dels danys és excessiva, Sebastián Socorro s'ha preguntat com es quantifica el perjudici moral i ha anunciat que s'està a l'espera de conèixer el resultat judicial d'aquest cas, "el primer a nivell nacional", ha ressaltat l'advocat, que ha indicat que a l'arribar el cas a les seves mans va repassar la jurisprudència i es va adonar d'un cas similar a Llatinoamèrica.
"Tant de bo això no hagués passat"
Socorro ha subratllat que "no és només el dany psicològic" causat a la dona, que en l'actualitat té 35 anys, sinó que "se l'ha privat de relacionar-se amb la seva família biològica, cosa que s'agreuja pel fet que el pare biològic va morir abans del descobriment parental", circumstància que se suma a la "pèrdua del suport de la seva germana genètica" en tot aquest temps i la "crítica i indesitjable situació que suporta" la seva client amb la que creia la seva família biològica.
"Tant de bo això no hagués passat", ha afirmat l'advocat en paraules de la seva client, que desitja que "aquest calvari acabi com més aviat millor", alhora que preferiria "haver seguit enganyada, ja que així hauria seguit sent feliç".
Ella va assegurar, segons el seu advocat, que "és impossible recuperar el temps perdut" i que és "incapaç" de dir a la seva mare biològica "mamà", així com que manté una relació d'amistat amb la seva germana genètica. "És una situació forçada i indesitjada que li ha creat un conflicte familiar, personal i laboral", ha manifestat.
Una ficada de pota
El lletrat ha argumentat els fets en "una ficada de pota de l'administració" sanitària canària amb el resultat de la incorrecta identificació de tres nenes una vegada entregades als seus pares.
Notícies relacionadesPer això, ha criticat la "falta de delicadesa i actuació i de dedicació davant del problema per part de l'administració, que en cap moment ha reconegut l'error ni ha volgut donar una solució al problema". A més, l'administració manté, segons l'advocat, que "el funcionament va ser correcte" dins del centre hospitalari.
Ha afegit que Sanitat deixa entreveure "que si hi va haver algun tipus de manipulació va ser per part dels progenitors fora del centre hospitalari" i l'administració ha xifrat en 700 euros la indemnització en cas que el jutge resolgui una suposada negligència mèdica amb danys morals a les afectades.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia