Tiurana reneix després de sucumbir sota les aigües de Rialb

Tenen la data gravada a la memòria. I, amb ella, la imatge de l'aigua lliscant pel lloc que a penes setmanes abans havien estat els carrers del seu poble, casa seva, demolit pel Govern per evitar que la situació fos encara més dolorosa. Era el 4 de maig de 1999 i la majoria dels veïns de Tiurana (Noguera) va preferir no veure com les aigües de l'embassament de Rialb els negaven els records. Tiurana es va convertir aquell dia en l'últim poble d'Espanya, de moment, desallotjat per la construcció d'un gran embassament.

"La burocràcia i els papers mai tenen en compte els sentiments", recorda, gairebé 10 anys després, l'actual regidor de l'Ajuntament de Tiurana, Àngel Villarte. Amb tot, la història d'aquest petit poble --"érem unes 150 famílies", rememora-- sembla que s'encamina cap a un final més o menys feliç. I això que encara queden pendents de resoldre bastants serrells, admet. Res pot compensar la pèrdua de tot un poble. "Almenys, vam aconseguir que el Govern, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la Generalitat ens ajudessin a refer el poble, on ja s'han instal.lat entre quatre i cinc famílies", assenyala Villarte, ocupat aquests dies en la construcció d'unes piscines.

VISTES IMPRESSIONANTS

La nova Tiurana, inaugurada oficialment el setembre passat, es troba en un lloc elevat, al costat de l'ermita romànica de Solés, on els veïns solien anar de romeria durant la seva festa major. Des d'aquest indret, les vistes sobre el pantà de Rialb, que aquesta primavera ha arribat a una cota històrica, són impressionants.

Construït per regular el riu Segre i subministrar aigua de reg als canals d'Urgell i Segarra-Garrigues, l'embassament de Rialb, amb 404 hectòmetres cúbics de capacitat, és la infraestructura hidràulica més gran construïda els últims anys a Catalunya. Abans d'inaugurar-lo, van ser necessaris gairebé 15 anys de negociacions, mobilitzacions i pressions perquè els veïns aconseguissin que la confederació traslladés fins a Solés les restes de les persones enterrades al vell cementiri. L'acord tam- bé va incloure algunes peces del patrimoni cultural, entre aquestes, la façana de l'església i el vell pou de la plaça.

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

PETITS NEGOCIS La CHE també va assumir la construcció de nous camins, que han permès, per exemple, que a la zona hi comencin a florir petits negocis turístics. "Si no ens haguessin millorat l'accés, no ens hauríem atrevit a obrir el restaurant", relata Trini Torregassa, que actualment regenta un local a Mirambell, agregat de Bassella. Molt a prop de la seva masia, l'Ajuntament de Tiurana projecta construir-hi també un camp de golf.

Pere Prat, alcalde de la Baronia de Rialb, insisteix, no obstant, que encara falten coses per fer. "S'ha de construir un pont sobre el pantà a la capçalera del riu Rialb i està pendent també d'aprovació el projecte d'impacte mediambiental del pantà, on està prevista, entre altres coses, la construcció de diversos embarcadors", reitera Prat. A més tampoc se sap res encara dels regs de compensació promesos a Tiurana i la Baronia, diu l'alcalde.