El poble naturista de Fonoll compleix una dècada amb molts tabús que encara queden per trencar

Deu anys. I tot i així, en ple segle XXI, amb la democràcia com a casa, amb Franco als llibres de text i amb un friqui al Festival d'Eurovisió, el naturisme encara fa la guitza a la moral de molts neòfits de la tolerància. A Fonoll (Conca de Barberà), el poble nudista creat ara fa una dècada per l'empresari barceloní Emili Vives, ho saben molt bé. El millor del cas és que els és igual.

"Cada vegada som més i els mites absurds sobre la nuesa es van trencant. Encara queda molt de carca, ho sabem, però què hi farem, és problema seu", resumeix el pare d'aquestes 160 hectàrees, que fa més de 55 anys van quedar deshabitades. Just a sota del subjecte retrògrad, a l'escala de cretins de Vives, hi ha el polític. Tots li serveixen. Assegura que ha ressuscitat Fonoll sense ni un cèntim de subvenció i reparteix crítiques tant per a "Conservància i Unció" com per al Govern d'es-

querres, que ha sortit "més fatxa possiblement que l'anterior". El seu rancor té una història. L'Ajuntament de Passanant, del qual depèn Fonoll, fa dos lustres que intenta rebentar el projecte. El 2000, recorda Vives, l'alcalde va arribar a la finca amb 13 guàrdies civils i quatre camions per emportar-se un munt de material. S'emparaven en una resolució judicial que ordenava paralitzar les obres i es volien assegurar que Vives no col.loqués ni un sol totxo més. Un any després, recuperat del cop, s'hi va tornar a posar. I, és clar, el consistori el va denunciar per desobediència judicial. A l'octubre té cita amb el jutge. Per enèsima vegada. No sembla gaire amoïnat.

Bufet vegetarià

Són les dues. Hora de dinar. El Jacinto és el cuiner. Fins fa un parell de mesos era només un client, però Vives va descobrir que a més de bona persona és un gurmet refinat. Va renunciar a la feina que tenia i a un sou més alt i es va instal.lar en una caravana a Fonoll. Assegura que ara és "més feliç que mai". Fa sonar la campana i la gent que mengen al restaurant --un exquisit bufet vegetarià-- comencen a aparèixer per tot arreu.

Hi ha la Lola i l'Antonio, un matrimoni d'Albacete que ronda la cinquantena. Fa una setmana que són a Fonoll i, després de parlar de futbol, toros, la mili i Catalunya, debaten sobre el naturisme. "Practicar-lo --explica ella-- és la millor manera de normalitzar-lo". "La hipocresia que ens traiem de sobre sense portar roba ni marques és al.lucinant. Això fa que siguis tu al 100%", afegeix ell. L'Antonio, no obstant, reconeix que no li ha explicat a la seva mare els seus plans estivals. El fantasma del tabú sobrevola la taula. "¡Segur que m'envia un sac amb roba!", diu tot fent broma.

El naturista és transparent, té la ment oberta i sap relativitzar els problemes. És capaç de compartir amb una facilitat sorprenent i no posa barreres. María Carmen Martínez n'és un exemple. Als 62 anys, explica tota mena de tràngols personals. I ho fa sense esperar-ne solucions, conscient que la persona que té al costat es pren la molèstia d'escoltar-la. Una cosa que potser troba a faltar al Ministeri de Medi Ambient, on treballa.

Això no és un negoci

Vives sap que no recuperarà la inversió. La recompensa de veure complert un somni, no obstant, no té preu. "El millor d'aquests 10 anys és la gent que passa per aquí", sentencia. Tots el saluden i, d'alguna manera, es podria dir que l'admiren. És com el xèrif del bon rotllo de Fonoll.

La finca disposa de 120 llits distribuïts en apartaments i estudis, una biblioteca amb més de 20.000 títols, una botiga, una sala de ball, una per a conferències i una altra per a massatges, taules per a barbacoa i un solàrium amb una bassa d'aigua neta. Els clients poden anar a cavall i fer-se banys de fang. Té un parell d'edificis a mig construir. La idea és anar-los acabant a mesura que hi hagi diners.

A més d'instal.lar un sistema digne de clavegueram, Vives té dos projectes per al poble: un museu tecnològic i un hotel naturista de 85 habitacions. Fonoll no té res a veure amb el ruïnós aspecte que presentava fa 10 anys. Va comprar la finca sense anar-la a veure i quan hi va anar de visita va comprovar que només hi havia algunes parets dretes i moltes hores de feina. "Em va caure l'ànima als peus", reconeix.

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

Arriba una família britànica. Monovolum, bicis, nens adormits i remolc. Estan blancs com la pau i un no pot evitar recomanar en silenci que, sisplau, es posin molta crema solar. I a tot arreu. El pare planta la tenda mentre la mare i les tres criatures juguen en un gronxador. L'única diferència entre aquesta postal i una altra és que, aquí, la família no porta roba. ¿Hi ha tanta diferència? "Els tèxtils --tal com els naturistes es refereixen als que van vestits-- han d'aprendre a veure'ns com una opció més", reclama Vives.

El Jacinto, la Raquel, la Carmen i una parella acabada d'arribar van a fer un volt. Més enllà de temes polítics i econòmics, debats ètics i acudits fàcils, viure el naturisme des de dins fa que tetes i tites siguin relatius. Quasi invisibles. Transparents. I d'això es tracta, de no amagar res i despullar l'ànima.