La cripta del príncep de Viana conté un puzle de tres mòmies

La desgràcia segueix sent l'estigma del príncep Carles de Viana, titular del regne de Navarra de mitjans del segle XV. L'anàlisi genètica de la seva mòmia, conservada al Reial Monestir de Poblet (Conca de Barberà), ha donat negatiu. L'estudi que dirigeix la historiadora Mariona Ibars i en el qual han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Granada era l'última carta que li quedava a l'equip per resoldre l'autèntic galimaties de la seva identificació. Els resultats afirmen, a més, que els ossos d'aquesta mòmia pertanyen a tres persones diferents. I això no és tot. Les restes de la seva mare, la reina Blanca I de Navarra, que reposaven des del 1994 a l'església de Santa María de Nieva (Segòvia), tampoc són d'ella, sinó d'un altre individu.

CAOS DE MOSTRES

Després de la seva mort, les despulles del príncep es van conservar a la catedral de Barcelona, amb l'amputació prèvia d'un dels braços destinat a completar el reliquiari de Santa Maria de Valldonzella, monestir ubicat al sud de la

serra de Collserola (Baix Llobregat). El braç de Carles es va perdre el 1909 quan el monestir va ser incendiat durant la setmana tràgica.

El 1472, les restes de la catedral es van traslladar a Poblet, on van reposar a prop de les d'altres difunts, molts d'ells pertanyents a familiars de la Corona d'Aragó. Segles més tard, una revolta popular desfermada després de la desamortització de Mendizábal, durant el segle XIX, va arrasar el monestir i els insurgents van obrir totes les tombes i van treure els ossos a la intempèrie. S'hi van estar durant anys fins que el capellà de l'Espluga de Francolí --localitat al costat de Poblet-- els va recuperar i els va enviar a Tarragona.

"No es podia saber qui era qui", va declarar ahir Miguel Cecilio Botella, director del Laboratori d'Antropologia de la Universitat de Granada, en referència a la persona que va seleccionar les despulles. "Com que se sabia que Carles era un príncep gran --va explicar--, el que va cedir els ossos a Tarragona va seleccionar els més grans i la resta els va guardar en caixes". Botella va aclarir després que el conjunt de les caixes pertanyien a més d'un centenar de persones, fet que posa en evidència l'arbitrarietat amb què es van adjudicar unes restes a la identitat del príncep.

¿IDENTIFICACIÓ?

Notícies relacionades

El virus del Nil suma a Sevilla una vuitena víctima mortal

Laura Camps: "No pot ser que l’adaptació escolar sigui a costa de les teves vacances"

El 1937, la mòmia va tornar a Poblet i s'hi va estar fins a mitjans dels 90, moment en què un equip de científics granadins a les ordres de José Antonio Lorente van iniciar els treballs d'identificació. Llavors ja van observar que les restes constaven de tres fragments de diferent procedència: un tros de columna vertebral i dos segments corporals. Segons Miguel Cecilio Botella, la columna dels dos segments sumava "un total de vuit vèrtebres lumbars els humans en tenim només cinc i els ossos mostraven evidències d'haver estat serrats". "Qui va agafar les restes de Tarragona --va seguir-- sembla que les va recompondre i va crear la mòmia".

Només quedava l'anàlisi genètica per esbrinar si almenys una de les parts d'aquellFrankensteinpertanyia al príncep. Els autors van comparar l'ADN mitocondrial amb la de Blanca I i amb descendents materns com la tsarina Alexandra de Rússia, el duc d'Edimburg i Johanna d'Habsburg. Els resultats van mostrar la divergència genètica del príncep amb la seva mare --conclusió a la qual ja havia arribat l'equip de Lorente--, i les diferències de tots dos amb els seus tres descendents, amb un ADN que era idèntic. Per identificar Carles de Viana, s'haurà de furgar entre les restes de les altres 100 persones que habiten a Poblet. I qui sap si deu ser allà.