Article de José María Fuster-Fabra: 'Corporativisme judicial'

Es parla molt aquests dies del corporativisme dels jutges. D'entrada, per mi, com

menys es parli dels jutges, millor per a la justícia. Però, posats a parlar, entenc que tota quota de poder per definició tendeix a ser corporativa, des de la més ínfima expressió --a la qual es pugui aplicar el refrany popular de "gos no menja carn de gos"-- fins als grans interessos internacionals.

Els jutges són corporatius. Doncs sí. De la mateixa manera que els advocats, que tendim a cobrir-nos les vergonyes mútues; els metges, entre els quals no hi ha forma de trobar un pèrit que vulgui intervenir contra un company; els periodistes, que informen sobre la vida de tots els altres menys la dels seus propis companys; els professors universitaris, amb una marcada tendència a l'endogàmia, i així successivament. Forma part de la condició humana entendre i justificar l'error d'algú que fa el mateix que tu amb més dosis de benevolència que l'error aliè que t'afecta.

En definitiva, el que s'ha produït aquests dies és que els jutges han pensat que el que li ha passat a un els podria passar a ells mateixos. No es tracta de justificar-ho, sinó de comprendre-ho, que és molt diferent. Com a advocat, un no justifica que al jutge se li passés un termini a l'hora de presentar un escrit, però sí que ho pot comprendre, perquè en la dinàmica diària hi ha la possibilitat de l'error humà.

Notícies relacionades

Altres jornades històriques a les fosques

Pujar 12 pisos en cadira de rodes

El que passa a vegades és que el corporativisme produeix un efecte bumerang. En la meva vida professional he tingut ocasió de representar jutges en diferents tipus de procediments civils i penals, i el lector se sorprendria si veiés quina ha estat la reacció dels seus propis companys. En ocasions sembla trair-los el subconscient i, davant un fet que normalment suposaria l'arxivament de les actuacions, es diuen: "No ho faig perquè la gent creurà que ho faig així perquè l'imputat és jutge. En tot cas, que arxivi la instància superior". I així, successivament.

Aquest exemple valdria també per a qualsevol altra professió. El que s'ha dit dels periodistes quan descobreixen un buit en la vida d'algú concret i determinat, o el metge o l'advocat al qual posen al disparador. Al cap i a la fi, els jutges són corporatius perquè són poder, i, en el seu cas, molt poder. Però, essencialment, perquè són humans. Així de clar.