La primera petjada moderna es remunta a 1,5 milions d'anys

Els humans ja caminaven drets i amb una disposició dels peus similar a la nostra, amb el polze paral.lel a la resta dels dits i un arc pronunciat, fa com a mínim 1,5 milions d'anys. Les proves procedeixen de les rodalies del llac Turkana, a l'actual Kenya, on s'acaben de trobar les petjades inconfusibles deixades per diversos individus, tant adults com nens, que no van tenir inconvenient a l'hora de caminar per un terreny fangós. Un autèntic cop de fortuna paleontològica: com si haguessin posat els peus en ciment, encara que en realitat es tractava de cendra volcànica, les empremteses van fossilitzari es van conservar per a la posterioritat.

Les petjades les ha descobert, datat, digitalitzat i analitzat anatòmicament un equip internacional encapçalat per la Universitat Rutgers (EUA), la de Bournemouth (Regne Unit) i la de Nairobi (Kenya). Els detalls de l'estudi els publica avui la revistaScience.

No es tracta de les primeres empremtes conservades d'un homínid bípede, ja que les cèlebres petjades de Laetoli (Tanzània) tenen 3,6 milions d'anys, però sí que "constitueixen les proves més antigues sobre l'anatomia essencialment moderna d'un peu humà", diuen els científics.

Els primers indicis van aparèixer el 2004, a uns cinc quilòmetres del poblat d'Ileret. Hi ha almenys tres rastres de petjades molt juntes, que suposadament equivalen a tres individus, i un altre rastre més petit, potser d'un nen. Al costat de les petjades humanes hi ha així mateix empremtes de diversos mamífers i aus. Els investigadors també han tornat a analitzar unes suposades empremtes bípedes descobertes el 1978 a Koobi Fora, al sud d'Ileret, encara que els resultats no són tan concloents pel fet que estan molt erosionades.

Diversos indicis avalen la hipòtesi del bipedalisme modern. Per exemple, a les empremtes s'hi aprecia que el polze ocupa una posició paral.lela als restants dits, a diferència dels simis, que tenen una configuració més adequada per grimpar. Les petjades mostren un arc pronunciat, típicament humà. Finalment, els dits són bastant curts i el taló és gran, unes característiques que s'associen al caminar erecte. Les empremtes han permès obtenir informació que difícilment faciliten els ossos fòssils, com la zona on el peu es recolza primer o la zona que suporta més pes.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

És difícil determinar a quina espècie pertanyen les empremtes, però els científics opinen que l'antiguitat i les mides no deixen gaires opcions: són d'Homo ergastero, com a màxim, d'Homo erectusprimitiu. L'Homo ergaster--les seves restes s'han localitzat a diversos països africans-- va ser el primer ho- mínid amb les mateixes proporcions de les extremitats (cames llargues i braços més curts) que l'Homo sapiensmodern.

El bipedalisme, un procés anatòmic vinculat a l'hominització, va sorgir possiblement fa quatre milions d'anys. Això se sap per l'estructura dels ossos del peu o de la pelvis, entre altres, perquè òbviament "trobar empremtesfossilitzadesés una gran casualitat", recorda Jordi Serrallonga, director del grup d'investigació Homínid, del Parc Científic de Barcelona. Les boniques empremtes superposades de Laetoli, atribuïdes a diversosAustralopithecus afarensisque caminaven junts, tenen un dit d'aspecte més simiesc i un arc menys marcat.