El diable de les mennonites

Els mennonites criden l’atenció: són blancs, alts, de cara angulosa i cos atlètic, vigorosos, mentre que al seu voltant hi predomina el tipus indígena: baixet, la pell cremada, el cos molt prim i la panxa inflada. El secret, per descomptat, és l’endogàmia. Des que van arribar a Bolívia, fa mig segle, no s’han barrejat, s’han casat sempre entre ells i segueixen sent el que eren els seus besavis: descendents d’anglosaxons germànics. Viuen apartats en tots els sentits, fins i tot el dels costums. No molesten ningú i no volen que ningú els molesti; solen viure en pau. Però la pau, aquí i ara, s’ha acabat. Cent dones violades. L’horror.

El poble és Manitoba i està ubicat a l’est del país. Un racó aïllat, com gairebé tots els racons on entre el 1930 i el 1960 es van assentar els mennonites provinents del Canadà (que abans havien viatjat des de Rússia, i encara abans des d’Alemanya).

VUIT DETINGUTS

Les primeres versions, a l’espera que la fiscalia investigui el cas, indiquen que entrada la nit alguns homes ruixaven amb somnífers les cases dels veïns i, quan estaven segurs que tots els estadants dormien, hi entraven per les finestres i violaven les dones i les nenes. Hi ha sospites que ho han fet durant nou anys, i per això alguns creuen que el càlcul inicial de víctimes es queda curt. Però el que més esgarrifa i avergonyeix els mennonites és que els violadors siguin gent de la seva mateixa comunitat. Sang de la seva sang.

Els mennonites han conservat els noms i els cognoms dels seus avantpassats. Es diuen Ham Neostater, i Cornelio Wal, i Abraham Blats, i Daniel Martens. La llengua materna és l’alemany, i el castellà el parlen amb accent. «Aquí la gent té por, perquè es diu que han sigut els nostres mateixos amics els que han comès el pecat», va declarar Wal, treballador agrícola (com gairebé tots a Manitoba), a un diari bolivià. Vuit veïns del poble han estat detinguts aquesta setmana, i això en una comunitat tancada, que amb prou feines té 2.000 persones, suposa que molts tenen parentiu amb els sospitosos: ja sigui cosins, ja sigui nebots, ja sigui gendres. Cristians ultraconservadors, els mennonites veuen els detinguts més com a pecadors que com a delinqüents. Perquè pecar és més greu.

Adolescents de 14, 15 i 16 anys estan sent sotmeses a examen per saber si han estat violades. I si això es confirmés seria terrible: la dona mennonita que aspiri al respecte de la comunitat ha d’arribar verge al matrimoni. A casa del comerciant Johan Klassen es va improvisar dilluns passat un laboratori per portar a terme les proves, i des de primera hora del matí les mennonites van començar a desfilar: barrets de palla, vestits llargs, mocadors blancs per a les solteres i negres per a les casades. Allunyats per convicció del progrés i la modernitat (una mica com els seus parents religiosos, els amish), a casa de Klassen hi arribaven en carro.

DE LA POR AL PÀNIC

No se sap encara durant quant de temps els violadors han pogut actuar en la impunitat, però sí que se sap quan els delinqüents van començar a flaquejar: quan van començar a deixar empremtes. ¿Era normal que les dones es despertessin amb la roba mal girbada, algunes vegades despullades? I, a més, aquella sensació d’atordiment, com si estiguessin drogades.

Notícies relacionades

Els Reis entreguen les Medallas de Oro en las Bellas Artes

Iberdrola atorga a Prensa Ibérica el premi Convive a la comunicació i conscienciació

No és estrany, tenint en compte com pensen els mennonites, que moltes creguessin en«un acte del diable», com han confessat als fiscals, però una cosa és el diable i una altra de molt diferent sentir sorolls, mirar a sota del llit i trobar-hi un home, esperant-se (cosa que indica, segons les autoritats, que els violadors van cometre massa errors, com el d’entrar a casa de les víctimes abans d'hora).

La calma de Manitoba és part del passat. Ara tothom desconfia del veí, i molts, per precaució, han instal·lat reixes a les finestres; alguns compren gossos agressius.«La gent està molt espantada», es repeteix als carrers. Els violadors no han respectat res (ho han fet amb les seves pròpies germanes), i això fa que la por sembli pànic. Per si no fos prou, hi ha indicis que també hauria pogut passar el mateix en diverses comunitats mennonites veïnes. La fiscalia ho investiga, però encara que els culpables caiguin, el perjudici sembla irreparable. Aquella innocència, la que governa la seva vida, els mennonites l’han perdut.