El prestigi internacional de Barcelona i dels cuiners catalans és el reclam per atraure turistes gastronòmics

A mitjans del mes d’agost del 2007, una agència californiana especialitzada a organitzar vacances de famosos es va posar en contacte amb Juli Soler, copropietari d’El Bulli, per plantejar una proposta difícil d’atendre. Un client de Hollywood volia sopar a El Bulli al cap de pocs dies. Amb el seu art malabar per moure 50 cadires com a màxim per nit, Soler va atendre la sol·licitud. Es tractava de James L. Brooks, cineasta i productor de la sèrieLos Simpson.Va venir, va sopar i se’n va tornar cap a Los Angeles en tres dies. D’aquella experiència (“ningú et pot preparar per al que sentiràs”) va néixer un èxit més en l’extensa biografia de Ferran Adrià. Uns mesos després, Matt Groening, el dibuixant de la sèrie, va adaptar la cara d’Adrià a la imatge dels Simpson, perfil que va acabar sent portada d’un llibre sobre cuina del director de la Tate Modern, Vicent Todolí, i del creador delpop art, Richard Hamilton.

Segona història. Al juny, l’actriu Gwyneth Paltrow recomana a la seva pàgina d’internet:“El Sant Pau de Carme Ruscalleda a Sant Pol de Mar, un càlid poble de mar[redundància comprensible per estar escrit en anglès],és una mica als afores de Barcelona, però resulta una excel·lent excursió d’un dia”. Fa 15 dies, aquest diari va recollir les aventures de la mateixa protagonista deShakespeare in loveper diversos bars de tapes de Barcelona, acompanyada de Michael Stipe (cantant de R.E.M) mentre rodaven un documental.

Destí gastronòmic

Coses de famosos que alimenten l’autoestima local. Però, ¿quant hi ha de cert en l’afirmació que Catalunya és un destí de turisme gastronòmic? Més ben dit, ¿quant mesura aquest segment? Això es calcula sobre gent desconeguda, amant de la gastronomia i que ha convertit la seva afició en l’objectiu primer, i no secundari, per visitar Catalunya. Carme Ruscalleda assegura que ho està comprovant des de fa 10 anys. Al Celler de Can Roca (Girona) en donen un exemple entenedor:“Si véns aquesta nit hi trobaràs un grup d’holandesos que també van venir a sopar ahir. Vénen cada sis mesos”.

De base perquè es pugui parlar, més de futur que de present, de turisme gastronòmic –no equivalent a sibarita—a Catalunya n’hi ha, i també perquè es consolidi l’oferta. Hi ha, almenys, dues dades que hi juguen a favor. Un, de mèrit encara no reconegut amb suficiència, que aquí hi ha una excel·lent producció de matèria primera, sigui agrària, ramadera o de pesca. No hi hauria tanta estrella Michelin si els cuiners que corren el mundial de fórmula 1 de la cuina no disposessin d’una matèria primera d’alta qualitat. No en va, també és a Catalunya on s’ha forjat una indústria agroalimentària de primer nivell, autòctona (Agrolimen, Borges, Nutrexpa) i global (Danone, Nestlé).

El segon aspecte que permet perfilar un futur turisme gastronòmic és l’atracció mundial de Barcelona, vist des de l’òptica de professionals, no de l’extensió del turisme de baixa exigència que practica latriple S anglesa (sol, sorra i sexe). Són els congressos d’executius (telefonia mòbil) o de professionals (aquests dies, els cardiòlegs). L’estratègia hotelera de col·locar alguns genis del fogó als seus restaurants (Fermí Puig, al Majestic, el més emblemàtic) facilita que qui ve per feina torni per plaer.

Clàssics del cine

Notícies relacionades

El català és la llengua habitual del 29% dels joves catalans

La Moreneta surt de la basílica per celebrar el seu mil·lenari

Hi ha unes quantes experiències en marxa que apunten a aquest possible turisme gastronòmic. Potser el més comprensible és el que impulsa el sector vitivinícola i no tan sols al Penedès o el Priorat. Un cop més els clàssics del cine marquen la pauta. El 2004 es va estrenarEntre copas,unaroad movieque transcorre entre vinyes de Califòrnia. Al cap de pocs mesos de l’estrena, l’oficina de turisme de la vall de Santa Ynez, on transcorre la trama, havia venut més de 10.000 mapes.

¿Són prou llonganisses per lligar el nou gos d’atracció turística? Un dels que més en saben –i que mai perd el sentit crític--, Ferran Adrià, avisa que no hi ha res fet. A finals del mes de juliol el vam veure proclamar-ho davant José Luis Rodríguez Zapatero. El mestre tecnoemocional està rumiant-se un nou projecte, que plantarà arrels a Esade: queda molt per recórrer per vendre bé la imatge d’Espanya a l’estranger.“Fer que el tapeo sigui considerat una forma de vida”, resumeix. Ho diu un savi, admirador de la cuina xinesa, d’on procedeix el proverbi:“Si ho has entès tot, és que et falta informació”.