Mariona Carulla: «El frau de Millet i Montull no ha sigut només al Palau sinó a la societat»

El tàndem format per Mariona Carulla i Joan Llinares ha dirigit el Palau des de poc després que el 23 de juliol els Mossos entressin a l’edifici, símbol del catalanisme, i el seu aleshores president, Fèlix Millet, sortís per la porta del darrere acusat de frau. Tots dos lideren la refundació del Palau.

–¿Què ha sigut el més dur?

–Mariona Carulla: Descobrir tot el que Fèlix Millet havia fet, tot el que ha robat al Palau. Descobrir que t’han estafat. És bonic posar ordre en una casa i més en una institució tan estimada a Catalunya com el Palau.

–Però posar ordre en una casa tan desendreçada...

–M.C: Si ho fes jo sola potser hauria tingut un atac de cor, però tinc el gran suport de Joan Llinares, que és qui realment porta la part executiva. ¡Fins i tot el meu marit té por que m’abandoni!

–Joan Llinares: És una situació extraordinària. En uns terminis inusualment curts s’ha fet una feina d’investigació molt seriosa i rigorosa que ja és al jutjat. Continuarem col·laborant amb la justícia però estem en una fase de redissenyar l’organització.

–¿Quina opinió li mereix el jutge?

–M.C: Crec en la justícia, però em sorprèn que Millet segueixi tranquil·lament al carrer. A nivell social fan mal coses com per exemple que vagi a un restaurant al sortir del jutjat.

–¿Ell i Montull haurien de ser a la presó?

–M.C: Em remeto al que va dir el senyor Tresserras, el conseller de Cultura, que va dir que sí.

–¿Millet ha enfonsat la institució?

–M.C: El Palau és prou fort, important i amb un bagatge al llarg d’aquests cent anys que per sort no s’enfonsa per una persona. Ha fet mal però no ha enfonsat la institució.

–Si Hisenda no arriba a descobrir la sortida de diners, en bitllets de 500, ¿Millet continuaria sent aquí?

–M.C: Molt probablement. Al principi vaig pensar que no podia ser. Però a mesura que s’indaga i apareixen diferents maneres de defraudar i emportar-se diners, la sorpresa i la indignació van augmentant.

–Van pecar d’excés de confiança.

–M. C: A la primera reunió després de l’escorcoll, molts posaven la mà al foc per Millet. ¡Hi hauria d’haver molts mancs!

–¿Com serà el Palau del futur?

–J.Ll: Esperem poder explicar-ho d’aquí tres mesos. Hi ha diverses comissions en marxa i la setmana que ve començarà a treballar el grup de treball que aglutina la representació de l’Orfeó, de la Fundació i del sector públic, el Consorci. Ells decidiran el model organitzatiu que haurem de seguir.

–Millet va començar les seves activitats irregulars fa anys i sembla que ningú s’adonava de res o es que mirava cap a un altre costat...

–M. C: No es mirava cap a un altre costat, es mirava el que t’ensenyaven. Amb el que et mostraven no deduïes que sostreien diners.

–J. Ll: Les auditories van ser insuficients per detectar el que passava. El nivell organitzatiu de la trama estava molt desenvolupat. És impossible que ho fes una única persona, ni dues. Necessitaven una infraestructura que agafava les factures, les tramitava, canviava diners d’uns comptes corrents a altres, determinava quins comptes corrents comptabilitzava i quins deixava a la zona fosca de la no-comptabilitat... Millet era el líder de la trama, però sense aquelles altres persones hauria sigut inviable un engany així durant tants anys. A partir d’aquest succés s’ha vist que és imprescindible reformar tots els sistemes d’auditories i de control.

–El capítol de les obres d’ampliació i remodelació encara està pendent. ¿Què poden avançar?

--J. Ll: La part que ara s’està auditant és la dels contractes grans. S’hi està treballant. És una tasca en la qual es necessita la col·laboració de les empreses i tenir la informació de les administracions, que ja l’han aportat. S’ha de contrastar la informació que es té aquí amb els expedients justificatius de cada subvenció.

–Senyora Carulla, ¿com qualificaria l’acció de Millet?

--M. C: No s’entén. És una persona que no tenia cap necessitat de perpetrar aquest frau continuat. ¡I d’aquesta magnitud!

–Als diaris s’han utilitzat diversos sinònims, ja sigui robatori, espoliació, saqueig, pillatge, estafa...

--M. C: Això és semàntica.

–Sí, però ¿quina paraula tria?

--M. C: Un frau. Un gran frau.

--J. Ll: Si s’hi poden afegir qualificatius, és un gran frau social i cultural, en el sentit que el defraudat, independentment que hagi sigut una entitat que té nom i cognoms, també ho ha sigut el conjunt de la societat, perquè els fons provenen d’empreses, de famílies i de les administracions, que reben els diners dels impostos.

–Altres perjudicats també han sigut els patrons, que han donat molts diners que han estat robats.

--M. C: Els patrons se senten estafats.

–Tornem al futur. ¿Què passarà amb el projecte de l’hotel?

--J. Ll: De moment està aturat.

–Musicalment, per exemple, de la línia que seguia el Palau, ¿què els agradaria canviar?

--M. C: A veure, el que ha fet el Palau de la Música fins ara no es pot menysprear. Tenia una bona oferta, tenia 150 concerts, alguns de magnífics. Caldrà replantejar-se el Palau 100. Hi ha cinc o sis cicles que es poden millorar, però tot això passarà per la comissió artística que es crearà i pel director artístic. Esperarem a veure les seves propostes. La part artística han de portar-la professionals.

–¿Contractaran algú de fora o optaran pel planter?

–M. C: Aquí hi ha molt bons professionals, començant pels directors dels cors. Volem escoltar les seves propostes. Sóc partidària de fer pujar algú que està dins de la casa i coneix ja tota la mecànica i tot el que es fa.

–¿Què tenen intenció de potenciar a partir d’ara?

--M. C: L’aspecte musical, que és la raó de ser del Palau, i en especial, els cors, que últimament han estat una mica abandonats. Hi haurà un cicle coral.

–¿I organitzativament?

--J. Ll: El que és clar és que l’Orfeó Català serà la matriu per la seva legitimitat històrica, els seus estatuts i el seu caràcter associatiu. És una entitat que perdurarà en el temps. Ha sobreviscut a guerres, dictadures, a Fèlix Millet, i sobreviurà a tot el que vingui. Una altra qüestió és si en el dia a dia, que actualment es reparteix entre la Fundació (la part de les activitats) i el Consorci (la part del manteniment) cal anar cap a una simplificació d’estructures.

–¿Algun mecenes ha abandonat el vaixell?

--M. C: No. Els que ho van fer va ser abans de l’escàndol i a causa de la crisi. D’altres, arran del frau, van demanar veure auditories per assegurar-se que el Palau s’havia sanejat.

–Senyora Carulla, ¿té algun missatge per a Millet?

–M. C: No. No sóc rancorosa.

--J. Ll: Jo sí que li vull dir una cosa: «Torni els diners».

–¿Tenen por de perdre les subvencions?

–M. C: Les institucions ens han recolzat des del primer dia.

–J. Ll: Les aportacions de la Generalitat, del Ministeri de Cultura i de l’Ajuntament de Barcelona per al 2010 ja estan confirmades.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

–Les coses que s’haurien fet si els diners s’haguessin invertit...

–M. C: Sí, s’haurien fet moltes coses. És veritat.