Dos sociòlegs antiglobalització guanyen el Príncep d'Astúries

Els sociòlegs Alain Touraine i Zygmunt Bauman, dos dels més destacats teòrics de l'antiglobalització i «creadors –segons el jurat– d'instruments conceptuals singularment valuosos per entendre el canviant i accelerat món en què vivim», van obtenir ahir el premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2010, dotat amb 50.000 euros. La seva candidatura es va imposar a la de l'altre finalista, el japonès Shigeru Miyamoto, considerat el pare del videojoc modern per les seves creacions a Nintendo, com la consola Wii i les sèriesMario iZelda.

El jurat va destacar que els premiats, que no tenen més relació professional que l'interès per alguns temes comuns, són representants de «la tradició intel·lectual més brillant del pensament europeu».

Touraine, de 84 anys, es va donar a conèixer per desenvolupar el termesocietat postindustrial. És autor de treballs fonamentals sobre la societat del segle XX que han permès entendre i interpretar el «sentit profund de les grans transformacions de la nostra època». El professor, que fa anys va recolzar la revolució del Maig del 68 i el moviment polonès Solidaritat, també ha ofert en els seus més de 50 llibres «una reflexió contínua i enriquidora sobre els problemes derivats d'una convivència necessària per sobre de les diferències humanes». Fervent opositor a les polítiques neoliberals dels 90, Touraine defensa un moviment social davant la globalització i subordinar el desenvolupament als drets humans.

AUTOCONSCIÈNCIA HUMANA De Zygmunt Bauman, britànic d'origen polonès, el jurat va destacar el seu estudi «a fons de la condició social de l'home postmodern en un món inestable i de valors peribles». Al conèixer la concessió del premi, Bauman va agrair aquest reconeixement a la seva «modesta» aportació a l'«autoconsciència humana conjunta».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En la seva decisiva anàlisi de la realitat, Bauman ha encunyat el terme de «modernitat líquida», que desenvolupa en la seva obra homònima. Defineix l'època actual com una era de canvi i moviment constant, en què l'home està orfe de referències consistents i els conceptes són més inestables que mai. Les seves teories han tingut una influència consi-

derable en els moviments antiglobalització.