Les festes del sud de Catalunya

Organitzadors de bous destaquen la millora del tracte als animals

«La cultura del toro ha evolucionat molt i se'l respecta cada vegada més», diuen

Els correbous són indispensables en les festes de 26 municipis de l'Ebre

Uns quants aficionats participen en la festa del bou embolat, ahir a la matinada a Sant Carles de la Ràpita (Montsià).

Uns quants aficionats participen en la festa del bou embolat, ahir a la matinada a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). / ORIOL GARCIA

3
Es llegeix en minuts
ANNA LLUÍS
SANT CARLES DE LA RÀPITA

El juliol i l'agost són els dos mesos taurins per excel·lència a les comarques de l'Ebre. L'estiu concentra el calendari de festes majors i els correbous són un dels actes indispensables de les festes dels 26 municipis que obtindran l'autorització d'Interior perquè tenen acreditada la seva tradició, un dels requisits que determina la normativa actual.

Menjar, ball i toros, el trident més exitós. En plena tarda, a la nit, a punta d'alba… Qualsevol moment és oportú per introduir una activitat taurina i tenir la certesa que hi assistirà públic àvid d'entreteniment.

Centenars de persones es concentraven ahir a la matinada darrere les tanques de fusta disposades per l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) als caps de carrer per tancar el circuit urbà on havia de ser deixat anar el primer bou embolat de les festes. Els més atrevits, majoritàriament nois joves, eren a l'interior de la zona tancada, envoltant una camioneta que estava custodiada per la Colla de Joves Emboladors de Masdenverge, una de les més sol·licitades a les comarques de l'Ebre. Acabaven d'arribar d'embolar a la localitat de Camarles (Baix Ebre) i no havien tingut temps ni tan sols de sopar.

«Com a mínim aquest any embolaran 45 toros», explica un habitual. Lluís Troncho i Joan Arasa, dos membres veterans de la colla, ja fa 12 anys que es dediquen a embolar. «En tot aquest temps hem vist un gran canvi en les pràctiques i en el comportament de la gent, a favor de la seguretat de l'animal», afirma Troncho, molest per la paralització del blindatge dels correbous al Parlament per una maniobra del PP. «Abans un correbou durava una eternitat i ara tenim el temps limitat, a més a més l'aparell que aguanta el foc sobre les banyes és més llarg perquè no afecti l'animal, i sempre hi ha aigua a punt al corral de bous per poder refrescar el toro quan torna de la carrera», explica el seu company. «La cultura del toro ha evolucionat molt i se'l respecta cada vegada més», sosté, contundent, Joana Fumadó. Als seus 22 anys, la jove ramadera ha heretat la passió del seu pare Pedro Fumadó,Lo Xarnego, que segueix al capdavant d'una de les ramaderies més populars.

Al voltant de la camioneta, tothom està cada vegada més nerviós. S'obre la porta del darrere i Naranjito, un exemplar que fa més de 400 quilos, apareix tirat d'una corda que condueix el seu cap directe cap al caixó, on en un minut els vuit components de la Colla de Masdenverge el deixaran anar enmig del carrer amb dues boles de foc enganxades a un estri de ferro col·locat al capdamunt de la cornamenta. Naranjito no sembla que es prengui amb gaires ànsies aquest moment àlgid de la nit, però tot i així corre entre uns joves que han sortit en estampida.

Notícies relacionades

EMOCIÓ I ESPECTACLE / Ricardo Andreu, àliesBicicleta,és tot un expert. «El toro té una vida plena, corre tot just 20 minuts, és tractat com un rei, i transforma la seva bravura en emoció, eficàcia i espectacle», destaca. A la part superior del corral de bous, un equip d'un canal de televisió belga no deixa de gravar l'espectacle entre mirades de reüll i alguna recriminació. «És el segon cop que veig un toro de foc i el que sento és que es tracta d'una tradició, no el maten. Seria una pena que s'acabés perquè aquestes coses fan Espanya diferent», apunta Jonas Vanden, un dels càmeres. Joana, la jove ramadera, diu que «els correbous són una festa catalana, però s'ha d'admetre que Catalunya forma part d'Espanya».

Abans que es compliqui la conversa, el veterinari que controla la carrera fa sortir l'animal perquè faci tornar Naranjito: «Han passat 16 minuts, el temps establert». Després de revisar l'animal, apunta a l'acta que no presenta cap lesió superficial ni cap anomalia en l'aparell locomotor. «Una carrera com aquesta pot produir estrès en l'animal, sempre que ho entenguem com un estat d'alerta i defensa instintiu per afrontar aquest tipus de situacions», explica.