El veto del toreig veu el dia D enterbolit per la càrrega nacionalista

La iniciativa legislativa popular (ILP) per l'abolició dels toros a Catalunya es va gestar entre col·lectius pro animals, però aviat es va veure enterbolida per una càrrega nacionalista que ha determinat el seu camí. Quan falten dos dies perquè el Parlament remati la faena en una votació en què el veto parteix com a favorit, el component identitari ha guanyat pes pels esdeveniments polítics. Un diputat de CiU molt implicat en el debat taurí ho admet sense embuts: «Alguns dels nostres recolzaran la prohibició amb el plantejament que 'si ells rebutgen el nostre Estatut, nosaltres ens carreguem els seus toros'». Acte seguit, emfatitza que l'abolicionisme del seu grup obeeix per sobre de tot a la defensa dels animals.

El president de l'Institut d'Estu-dis Catalans, Salvador Giner, sub-ratlla «el pes que els toros siguin un símbol de l'Espanya eterna», cosa que ha propiciat «que s'oblidi la tradició tauròfila de Catalunya». Partidari d'abolir les corrides –i els correbous, si fos per ell–, Giner entén que aquest factor «ha tingut una influència clara, però difícil de quantificar, en la recollida de firmes i en la posició dels parlamentaris».

LA DIVISIÓ DEL PARLAMENT / La deriva de la causa antitaurina es va evidenciar des de la presa en consideració de la ILP per part de la Cambra catalana per 67 vots a 59. El tiralínies nacionalista va delimitar els blocs: CiU, ERC i ICV, pel veto, i PSC, PPC i Ciutadans, en contra. Aquell dia del desembre passat, el diputat socialista David Pérez, taurí declarat, ja va denunciar l'«evident component identitari» de la proposta.

El debat es va intensificar al març amb les compareixences, i els pesos pesants del PP hi van entrar decidits. El Govern de la Comunitat de Madrid va obrir un expedient per declarar la lídia bé d'interès cultural, exemple que van secundar els Executius de Múrcia i del País Valencià, i el líder del partit, Mariano Rajoy, va manifestar que el moviment contrari a les corrides obeïa al fet que el toreig «és festa nacional» i «tot el que sembli que és festa nacional molesta». La presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, es va posar al capdavant delpaseíllodels conservadors al posar davant la premsa amb capa i montera.

DRETS I LLIBERTAT / Abolicionistes i taurins es desmarquen de l'argument nacionalista, però s'acusen mútuament d'utilitzar-lo amb fins espuris. Uns centren el seu discurs en els drets dels animals; els altres, en el respecte a la llibertat. El portaveu del col·lectiu impulsor de la ILP, Leonardo Anselmi, sosté que «els defensors de les corrides són els que han espremut el factor identitari». Luis Corrales, de la Plataforma per a la Promoció i Difusió de la Festa, reprodueix les crítiques en sentit contrari: «No vam voler mai portar el tema a aquest camp, però el debat va transcendir des del principi els toros per entrar en el terreny nacionalista. La contradicció que el Parlament tramiti el veto de les corrides a la vegada que el blindatge dels correbous ho prova».

La pica es dirigeix a CiU i ERC, que recolzen tant l'abolició de la lídia com la preservació dels bous. «Sembla que uns animals mereixin protecció i altres no», postil·la un dirigent socialista. PSC i PPC defensen les corrides i les festes de l'àrea de l'Ebre, mentre que ICV repudia els dos espectacles.

Notícies relacionades

La prohibició torpedinarà un negoci en progressiu declivi

Perdona el teu poble, senyor diputat

TOROS I CORREBOUS / Nacionalistes i independentistes neguen que la seva posició es degui a qüestions identitàries. «La mort de l'animal no és una anècdota. En els bous, l'animal no pateix ferides irreversibles, i la nostra intenció és reglamentar aquestes festes per garantir el màxim respecte als animals», argumenta Josep Rull, diputat convergent.

El catedràtic d'Història Contemporània Antoni Segura afegeix un altre factor a les raons de CiU i ERC: «És probable que hi hagi motius electoralistes pel desig de no perdre vots a l'Ebre». Els comicis autonòmics esperen a la tardor.