Perdona el teu poble, senyor diputat

Els aficionats als toros tenim dret a existir. Com dret té la tauromàquia a portar una vida normal; a Catalunya, o on sigui, sempre que els aficionats així ho vulguin i amb la seva assistència a les corrides la sostinguin.

Els aficionats catalans hem patit al llarg dels últims anys els embats furibunds per abolir la tauromàquia de part del Parlament de Catalunya, de l'Ajuntament de Barcelona, d'una ILP, dePilar Rahola,deKarmele Marchante,d'Alaska,dePep Salai del senyorJorge Wagensberg.

Hem vist també com els líders de la comunicació a Catalunya passaven de nosaltres si no era per donar la noteta de la nostra imminent desaparició. Hem de suportar que personatges comEsperanza AguirreiJordi Portabella treguin rendibilitat política de la nostra delicada salut. Nosaltres, que únicament pretenem poder viure i, en el seu cas, morir pel nostre compte, sense demanar un euro a l'Administració catalana, a la qual, per cert, hem advertit dels enormes costos econòmics, socials, morals i polítics que comportaria la prohibició política dels toros, que pagaríem tots els catalans en plena crisi.

Per més que hi hagi qui no ens vulgui vius, avui la història de la nostra plaça Monumental segueix el seu curs gairebé centenari. Ningú podrà esborrar de la memòria d'aquest país, ni tan sols per decret, les grans tardes que hi han protagonitzatBernadó, Chamaco, Paco Camino, OrdóñeziPaquirri. I menys encara els triomfs deJosé Tomás,el torero que ha fet redescobrir la grandesa i l'emoció del toreig als catalans, aficionats o simples curiosos, i també al món sencer. Fins i tot als que ens han tingut arraconats en el més absolut i humiliant dels buits durant tres dècades i que avui, gràcies a José Tomás,reconeixen la grandesa sublim de l'art de torejar.

La penúltima cosa destacable va ser queJosé María Manzanares va brodar el toreig fa uns quants dies i va ser aclamat per un total de 10.000 ànimes allà presents.

Fins aquí haurem arribat si el Parlament de Catalunya ens aniquila el dia 28 de juliol –és a dir, demà passat, dimecres– i un ja no sap realment de quina manera es podria aturar el possible excés. Vaig intentar dirigir-me a Déu Pare, però resulta que era al cel. Només em queda implorar a ses senyories el perdó per a aquest poble, que és confés de taurofília des de fa 300 anys.

Notícies relacionades

La prohibició torpedinarà un negoci en progressiu declivi

El veto del toreig veu el dia D enterbolit per la càrrega nacionalista

Senyores i senyors diputats, amb tot el respecte em dirigeixo vostès, que sé que són persones intel·ligents, justes i netes, treballadores i eficaces, compendi d'ètica, integritat i respecte pels animals, plantes, transgènics, zoològics i línies de molt alta tensió. Els suplico que ens indultin, que ens concedeixin la gràcia, vostès que les tenen totes. Els demano humilment a ses senyories el perdó per als toros a Catalunya, encara que Catalunya no els arribi a perdonar mai a vostès per haver permès queMilletes forrés amb diner públic perquè no el van controlar com ho havien de fer, per posar un exemple.

Perquè només de vostès i de ningú més, lamentablement, depèn avui el futur dels toros a Catalunya, els suplico que ens facin la gràcia de deixar-nos en pau d'una punyetera vegada. Els ho prego.