Fi d'una tradició

La llei preveu compensacions però no especifica la quantia

Les ramaderies catalanes treballen sobretot per als correbous

’Souvenirs’ amb escenes de toreig.

’Souvenirs’ amb escenes de toreig.

2
Es llegeix en minuts
ALBA G. LAGUNA
BARCELONA

L'abolició dels toros aprovada ahir al Parlament inclou l'obligació per al Govern de «determinar la compensació econòmica» als «titulars de drets subjectius» afectats per la modificació de la llei. Però encara que el nou text sí que especifica que les indemnitzacions s'hauran de determinar en un termini de sis mesos, no concreta en què consistiran amb exactitud.

Un estudi encarregat per la Plataforma per a la Promoció i Difusió de la Festa dels Toros quantifica entre 300 i 550 milions d'euros el ­perjudici per al sector de la prohibició, que entrarà en vigor l'1 de gener del 2012.

Fonts de CiU afirmen, en canvi, que les compensacions no ­superararan el 10% d'aquesta quantitat. Per als antitaurins, fins i tot aquesta xifra seria excessiva. Segons ells, el progressiu declivi de lafiesta fa que cada any tingui menys ­beneficis.

CADA ANY MENYS ESPECTADORS Els espectacles taurins, o almenys els que se celebren en una plaça, van cada vegada pitjor a Catalunya. Mentre que el 2009 el nombre de corrides va augmentar un 16,7% en el conjunt d'Espanya, a Catalunya va descendir en aquesta mateixa proporció.

Un dels principals afectats

–econòmicament– serà Pedro Balañá, propietari de la Monumental, ­l'única plaça en actiu a Catalunya. L'empresari ja ha anunciat que prendrà mesures legals per exigir les compensacions que estableix la llei. Ell encarna la tercera generació de propietaris de la Monumental, encara que des del 2007 l'empresa Casa Matilla és la que s'encarrega de la gestió de la plaça. Aquell any van circular informacions ­–desmentides pels propietaris i part del seu ­entorn– d'unes suposades pèrdues de 24.000 euros per cada corrida.

Notícies relacionades

Un dels arguments recurrents dels defensors de les corrides de ­toros és que l'espectacle crea llocs de treball, un bé escàs que no hauria de ser destruït en època de crisi. Però el cert és que les ramaderies ­catalanes a penes proveeixen les corrides de la Monumental. Els seus clients principals són els ajuntaments i les associacions que organitzen correbous. Per això no semblen excessivament preocupades per ­l'impacte econòmic que pugui tenir la prohibició. «És més una pèrdua moral», explica Pedro Fumadó,El Xarnego, propietari d'una de les ramaderies més importants de Catalunya.

Alguns operadors turístics ja han anunciat que es pensen sumar a les peticions d'indemnitzacions perquè es consideren afectats per la prohibició. El director d'una agència de viatges de Lloret de Mar afirma que, fins ara, amb cada corrida omplia quatre autobusos de turistes fins a Barcelona, tot i que reconeix que el negoci «era més rendible fa 15 anys». Avui, no tothom vol anar als toros. «Els turistes s'han sensibilitzat», conclou.