La pell de brau cruix

El Parlament de Catalunya va prohibir ahir un espectacle de fondes arrels històriques consistent en la lídia d'un toro, durant la qual es fereix l'animal amb diversos punxons i que acaba amb la seva mort quan se li clava una espasa. La notícia es podria explicar així, però d'aquesta manera ningú entendria res del que va passar després de la votació, a partir del mateix moment en què la Cambra catalana va aprovar la prohibició de les corrides de toros a partir de l'1 de gener del 2012 per 68 vots a favor, 55 en contra i nou abstencions. El que ja va fer les Canàries fa 20 anys sense que ningú en digués res es va convertir ahir en un «drama», per utilitzar la terminologia de la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i en «reflex d'una profunda crisi nacional», en boca de l'eurodiputat conservador Jaime Mayor Oreja.

El que a Catalunya es va viure majoritàriament com un pas que dignifica la societat i l'acosta als estàndards europeus (i canaris) en matèria de defensa dels animals, va ser interioritzat per una part significativa de la resta d'Espanya com una ofensa, un atac sense precedents a la identitat espanyola i a les llibertats, un Waterloo pitjor que l'Estatut. A l'empara de les corrides de toros, el PP va pujar al carro d'un nacionalisme espanyol sense complexos per al qual és hora de fer marxa enrere en el sistema autonòmic. «¿On arribarem?», es va preguntar Mariano Rajoy. L'excusa van ser els toros, però els fronts que es van obrir van més enllà. Espanya, o una determinada concepció d'Espanya, va cruixir pel seu flanc més feble: Catalunya.

El president, José Montilla, ja intuïa que alguna cosa semblant podia passar i per això es va afanyar a comparèixer per deixar clar que ell havia votat contra la prohibició, perquè pensa «en la llibertat» i a la vegada per demanar «responsabilitat» i «respecte» a la decisió del Parlament. Però l'estratègia del PP estava decidida per endavant: s'havia de posar el PSOE contra les cordes, però també llançar un missatge de fons contra l'autonomia catalana.

INVOLUCIÓ AUTONÒMICA / La presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Cama-cho, que va parlar amb Rajoy abans i després de la votació, va anunciar que el seu grup portarà al Congrés dels Diputats i al Senat la consideració de les corrides com a bé d'interès cultural com a mecanisme per esquivar la prohibició catalana i obligar que el PSOE es retrati. Però va ser el mateix Rajoy qui va anar més enllà al no considerar «normal que una comunitat autònoma prohibeixi la caça, la pesca o les carreres de motos i altres no». O sigui, que el verdader problema és l'autonomia. El que ja es posava negre sobre blanc en el recurs presentat pel PP contra la Carta catalana al Tribunal Constitucional, la involució autonòmica, va prendre ahir cos i ànima. El xoc de trens està servit.

¿I com van reaccionar els socialistes de la resta d'Espanya? Doncs en la seva gran majoria van coincidir amb l'argument popular i no van ocultar la seva incomoditat per un debat que, com tot el que ve de Catalunya, no fa res més que complicar-los les coses. El ministre de Foment, José Blanco, va anar de les paraules als fets i va anunciar que anirà a una corrida a Pontevedra el dia 8 com a mostra de suport a la festa. Ningú va sortir en defensa de la llibertat de vot atorgada pel PSC als seus diputats, cosa que es va traduir en tres vots a favor de la prohibició (dos diputats de Ciutadans pel Canvi i el de Núria Carreras) i tres abstencions (entre les quals hi ha el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, i el portaveu adjunt Joan Ferran). Els 31 restants van secundar el vot del seu cap de files, tot i que més d'un reconeixia en privat que ho havia fet més per disciplina que no pas per convicció. «No sé com ho explicaré a la meva filla», es lamentava un d'ells. El psicodrama dels diputats socialistes catalans es pot reviure ara a Madrid, on el PP camuflarà la seva ofensiva recentralitzadora amb el lemaToros, sí; toros, no.

Notícies relacionades

Gran Bretanya vincula la prohibició amb el veto a la caça de la guineu i França recupera el debat

González-Sinde defensa que les corrides de toros "són cultura"

«SOCIETAT DIFERENCIADA» / Amb tot, no s'ha de perdre de vista que l'artífex de la prohibició és Convergència i Unió, que amb els seus 48 diputats tenia la clau de la votació. Doncs bé, 32 diputats nacionalistes van secundar la proposta, amb el seu líder Artur Mas al capdavant, mentre que set ho van fer en contra, sis es van abstenir i tres no van votar. En general, l'ambient en les files nacionalistes era de satisfacció, sobretot al comprovar el mal trago que van viure els socialistes. A ERC i ICV no hi va haver cap sorpresa. Hi van votar a favor i van negar que hi hagués motius identitaris en la seva decisió, tot i que el president dels republicans, Joan Puigcercós, va consignar al seu bloc que Catalunya era ara «una societat diferenciada».

Una cosa sí que és certa, la bretxa que separa Espanya i Catalunya es va fer ahir una mica més gran. Encara que la realitat no sigui tan diferent. Segons una enquesta de Gallup, el 35% dels espanyols estan a favor del veto i a menys d'un terç els interessen els toros. Però quan els vetustos estats nació ja no controlen les regnes de l'economia, com ha demostrat la crisi, només els queden els sentiments, les banderes i els símbols. El PP va demostrar ahir que aquesta lliçó la coneix bé.