La funció de la mesquita a l'islam

La mesquita és, fonamentalment, el lloc on els musulmans van a resar. També s'utilitza per a d'altres funcions, com a lloc de reunió, d'ensenyament i fins i tot de descans, però no per a cerimònies de circumcisions, casaments o funerals. La seva estructura sol ésser rectangular per tal que els fidels puguin situar-se en fileres mirant cap a l'alquibla, és a dir, en direcció a la Meca, ciutat santa de l'islam. Aquesta alquibla, o orientació cap al sud sud-est a casa nostra, és indicada mitjançant un se­nyal fix amb una decoració especial –generalment, en forma de fornícula en la

paret– que rep el nom de mihrab. A vegades és molt sumptuós, com es pot veure encara en la part que es conserva a l'actual catedral de Còrdova, abans mesquita, com

és sabut.

El conjunt consta també d'un lloc amb aigua corrent per tal que els musulmans facin les ablucions i recuperin així l'estat de puresa ritual abans d'entrar a pregar i d'una torre adossada o minaret des d'on fins fa poc temps la veu d'un muetzí –preferentment cec per tal de preservar la intimitat de les cases– convidava els creients a pregar moments abans de l'inici de cada oració. Darrerament, en els països islàmics, el seu cant en directe ha estat substituït per una gravació difosa per mitjà d'altaveus, mentre que en els països no musulmans aquesta crida pública és

inexistent.

La pregària

Durant la pregària, que és dirigida per un imam situat en la primera filera dels fidels per tal que aquests puguin seguir-lo i així efectuar tots junts els seus moviments, els musulmans es descalcen (només per tradició, que no es segueix en els llocs freds) i cal que s'aïllin simbòlicament del món mitjançant un objecte que els separi del terra, generalment una catifa.

A diferència del cristianisme, a la mesquita no li cal cap mena de cerimònia institucional, ni consagració mentre sigui un local que es consideri digne, és a dir que no sigui una latrina, un abocador de deixalles, un escorxador, etc., si bé els musulmans catalans massa sovint s'han de conformar amb una nau industrial o amb un garatge o

similar.

De la mateixa manera que els cristians han d'anar a missa els diumenges i altres festes assenyalades i que els jueus preguen a la sinagoga cada sàbat, els homes musulmans han de celebrar col·lectivament a la mesquita l'oració del migdia dels divendres. Aquesta oració comunitària és precedida per una al·locució que adreça un predicador des d'un lloc elevat, el mimbar, i que els fidels congregats escolten dempeus. Aquesta prèdica

–en la qual s'utilitza la llengua del país i no pas l'àrab, que és la llengua canònica de l'islam– s'inicia amb una lloança a Déu, amb una glosa de les virtuts del profetaMahomai amb la recitació d'algun passatge de l'Alcorà. La segona part és lliure i existeixen manuals per a ús dels oradors.

Notícies relacionades

Resant al garatge

El Govern aposta per visibilitzar els temples

És obvi que qualsevol creient pot resar individualment on vulgui i quan vulgui, però, com a tots els monoteismes, els fidels tenen uns moments prescrits per fer-ho

conjuntament.