Resant al garatge

«A ningú li agrada tenir una mesquita al costat de casa, sents tantes coses sobre ells...». Així s'expressa una dona que viu a pocs passos de l'oratori islàmic del carrer Erasme de Janer, al Raval de Barcelona. El seu marit afegeix de seguida que diria el mateix d'una discoteca, que el problema és que el carrer és estret i els divendres s'acumulen molts musulmans a la vorera esperant el torn per assistir a una de les tres oracions que ofereix el local, situat a la planta baixa d'un edifici de vivendes.

La percepció d'aquest matrimoni resumeix en poques paraules el recel que les mal anomenades mesquites catalanes han generat en els últims anys en ciutats com Reus (Baix Camp), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Mataró (Maresme), Badalona (Barcelonès), Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i més recentment Lleida (Segrià), que ha clausurat l'oratori del carrer del Nord per excés d'aforament després d'una pugna llarga i complexa. El matrimoni del Raval amb els seus comentaris posa sobre la taula dues qüestions de fons. Per un costat, la molèstia més o menys intensa que poden generar els fidels quan la seva afluència arriba a col·lapsar les voreres del carrer. I, per l'altre, el rebuig clar dels ciutadans al fet que a la planta baixa del seu edifici s'obri una mesquita.

MESQUITES QUE NO HO SÓN / Les molèsties generades o la inadequació dels locals per a la pregària tenen a veure amb una obvietat: cap musulmà pot resar en una mesquita a Catalunya per la senzilla raó que no existeix cap edifici que pugui considerar-se com a tal, a diferència de les mesquites existents a Madrid, València o Granada, entre altres ciutats espanyoles.

Els 169 oratoris catalans són plantes baixes d'edificis o, en algun cas, mòduls prefabricats en zones industrials. Unes àrees que en diverses ocasions han estat l'alternativa oferta pels ajuntaments als col·lectius musulmans davant el rebuig veïnal a l'obertura d'aquests centres. Les comunitats islàmiques, la Generalitat i responsables municipals coincideixen que la gran assignatura pendent és la de normalitzar i visibilitzar la religió musulmana mitjançant la creació de mesquites reals, una cosa que encara no és possible per falta de finançament de les entitats. «La llibertat religiosa no és haver de resar en uns baixos d'amagat, o en polígons industrials apartats. Volem resar en condicions i amb espai per a tots», reclama Mohamed Ikbal, portaveu del centre islàmic Camí de la Pau, al Raval de Barcelona. Cornellà és l'únic municipi català que ha vist construir una mesquita en uns terrenys industrials cedits per l'ajuntament, que afegeix de seguida que també ha facilitat sòl a altres confessions i a la UGT. La mesquita és una alternativa a la protesta veïnal contra la presència d'un centre islàmic al barri de Sant Ildefons. No obstant, la construcció està a mitges per falta de fons. I a internet segueixen vius fòrums xenòfobs de rebuig.

Notícies relacionades

La funció de la mesquita a l'islam

El Govern aposta per visibilitzar els temples

PROTESTES MALGRAT TOT / En la majoria de casos, els alcaldes han donat llicències als oratoris després de comprovar que es complien les condicions i emprendre llargues negociacions amb els veïns. Ni així han evitat el retret d'una part dels ciutadans. Carles Móra, alcalde d'Arenys de Munt, encara contempla desenes de llençols en els quals es reclama que la mesquita es traslladi al polígon industrial. «He mantingut innombrables reunions amb els veïns, amb la comunitat musulmana, reunions entre tots. Els fidels no causen cap molèstia, compleixen la legalitat..., més aviat ens trobem davant la incomprensió de la seva cultura», explica.

La conclusió de Móra és la mateixa que la d'un responsable de l'Ajuntament de Badalona: «La gent té por i prejudicis, no hi ha res més». I és que després d'estudiar amb lupa la llicència d'obertura durant un any i mig i negociar constantment amb els veïns d'Artigues, el consistori no va poder evitar expressions veïnals d'hostilitat a la mesquita, oberta al maig. Un centre que a l'accedir-hi a mitja tarda, i després de descalçar-se, un pot compartir una relaxada xerrada amb l'imam Abdur Rashid, que imparteix classes d'urdú a un una dotzena de nenes pakistaneses. En un to molt relaxat, Rashid demana: «Que els veïns entrin i ens vegin». El president de la Federació de Veïns de Badalona, Manuel López, confirma que després de moltes reunions prèvies, no hi ha hagut cap problema ni molèsties després de l'obertura. «Però els que són racistes ho són i no canviaran mai», diu.