La cúpula d'urbanisme de BCN defensa que la seva actuació va ser correcta

El tinent d'alcalde Ramón García-Bragado ha defensat avui davant el jutjat l'actuació correcta i l'"honorabilitat" de l'Ajuntament de Barcelona i de l'àrea d'Urbanisme durant la tramitació de l'hotel del Palau de la Música promogut per l'expresident d'aquesta institució, Fèlix Millet.

García-Bragado, que ha declarat durant una hora i mitja davant la jutge Míriam de Rosa Palacio, que investiga el cas de l'hotel Palau, ha assenyalat que es va assabentar del canvi de titularitat dels terrenys on s'havia d'alçar l'establiment de luxe l'agost del 2009, i que en aquest tema el consistori sempre va actuar en interès dels ciutadans.

Al matí, abans que el tinent d'alcalde, ha declarat el fins fa poc gerent d'urbanisme municipal Ramon Massaguer, mentre que el tercer imputat, Enric Lambies, exdirector jurídic de l'àrea d'urbanisme, ho farà la setmana que ve.

En el cas de l'hotel Palau, la fiscalia sosté que la cúpula d'urbanisme del consistori barceloní pot haver comès els delictes de prevaricació (dictar una resolució injusta sabent-ho) i falsedat documental (ocultar la titularitat de l'ús d'uns solars).

En la seva declaració, Massaguer ha defensat que l'actuació de l'Ajuntament de Barcelona en l'operació urbanística de l'hotel va ser "correcta" i també ha assenyalat l'interès públic de l'equipament.

Segons l'exgerent, mai va rebre unes cartes aportades en el procés en què Montull l'avisava del canvi de titularitat dels terrenys.

Carta a Hereu

Durant la seva declaració, Massagué ha dit que Mariona Carulla, presidenta del Palau de la Música, li va enviar a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, després del registre del 23 de juliol del 2009, una carta en què li anunciava que l'entitat cultural ja no estava interessada en la construcció de l'hotel.

El fiscal va presentar una ampliació de la querella (la inicial data del 20 de maig) el 9 de juliol. Poques hores després, la jutge Míriam de Rosa Palacio la va admetre a tràmit i va citar a declarar els imputats per a setembre. També va reclamar a l'ajuntament les actes d'unes sessions municipals; al Registre de la Propietat, dades sobre unes finques, i a Hisenda, que nomenés un pèrit perquè analitzés un pagament de 900.000 euros als saquejadors confessos realitzat per Manuel Valderrama, propietari d'Olivia Hotels, la constructora que havia d'aixecar l'hotel.

Operació especulativa

A finals de juny, la jutge ja va imputar d'ofici García-Bragado, Massaguer i Díaz per tapar l'"operació especulativa", però la fiscalia va precisar en l'ampliació de la querella el que, segons ells, són actuacions delictives. En aquest escrit es va afegir el director jurídic de l'àrea d'Urbanisme, Enric Lambies, que ha estat suspès de les seves funcions relacionades amb Urbanisme, i a Millet i Montull, que ja van passar 13 dies a la presó per tràfic d'influències (pressionar polítics) i apropiació indeguda i als quals ara també se'ls atribueix prevaricació i falsedat.

Segons el fiscal, Millet i Montull, com a president i director administratiu del Palau, es van aprofitar de les relacions personals que havien teixit gràcies a la seva posició en la societat catalana perquè càrrecs municipals "col·laboressin" en l'operació per construir al carrer de Sant Pere Més Alt aquell establiment, amb la finalitat d'obtenir "un important benefici econòmic".

L'acusació sosté que els exdirectius de l'entitat cultural van aconseguir el 2006 "l'ajuda" de García-Bragado, en aquells moments secretari de Presidència de la Generalitat i després quart tinent d'alcalde, i de Massaguer, gerent d'Urbanisme.

Tramitació urbanística 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El fiscal estima que aquests alts càrrecs es van comprometre a cooperar per portar a terme la tramitació urbanística, amagant que la titularitat dels terrenys on s'havia d'aixecar l'hotel no era de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, sinó del constructor Valderrama, a qui els exresponsables de l'entitat li havien cedit l'ús de les finques. L'ampliació de la querella detalla que amb aquest ocultació s'asseguraven l'èxit i l'aprovació dels tràmits administratius, ja que el projecte sempre es presentaria com d'interès públic.

En la seva declaració anterior com a testimoni, García-Bragado va defensar que no va saber el canvi de titularitat del solar on s'havia de construir l'hotel fins a l'any passat i que en tot moment va considerar que l'equipament hoteler era beneficiós per al barri de Ciutat Vella i per a Barcelona.