¿Qui són els Casuals, el grup nascut dels Boixos Nois convertit en màfia?

Aquesta informació es va publicar el dia 19/09/2010. El contingut fa referència a aquesta data.

Plaça d’Espanya de Barcelona. L’amo d’una discoteca del passeig Marítim, el seu cap de seguretat i un porter de gairebé dos metres arriben puntuals a la cita. Passa, lent, un cotxe d’alta gamma inspeccionant el lloc. Després, un altre vehicle fa la mateixa maniobra. Una vegada comprovat que no es tracta d’una trampa, un dels automòbils es para i en baixen uns individus que escorcollen l’empresari de la nit i els seus guardaespatlles. Ni armes ni micros. Tot en ordre.

Només llavors baixa d’un dels cotxes Ricardo Mateo, líder indiscutible dels Casuals. L’acompanyen una desena de membres de la banda sorgida dels Boixos Nois. Després d’una breu conversa, acorden que, a canvi que els porters de la discoteca no reconeguin davant la policia els ‘casuals’ que els van apunyalar, els integrants del grup deixaran de freqüentar el local.

Tancat el pacte, Mateo puja al cotxe i se’n va. Al cap de pocs dies, el ‘casual’ acusat de l’agressió surt de la presó al no presentar-se cap testimoni. Malgrat el pacte, la mateixa nit de la sortida de la presó els Casuals van al local «a celebrar-ho» i no dubten a humiliar els porters.

Màfia en expansió

Episodis com aquest, propis d’una novel·la negra, consten en les més de 12.000 pàgines repartides en 27 volums –als advocats els hi han hagut d’enviar en una furgoneta– que componen les diligències judicials sobre els Casuals. Les indagacions, portades a terme pels Mossos d’Esquadra, acrediten com aquest grup, germinat entre els sectors més violents dels Boixos Nois, s’estava convertint en una autèntica màfia que tenia terroritzada la nit barcelonina.

«Compleixen tots els requisits d’una màfia i, a més, estaven en plena expansió», expliquen fonts pròximes a una investigació que va permetre als Mossos efectuar una batuda simultània a set localitats (Barcelona, l’Hospitalet, Gavà, Esparreguera, Castelldefels, Sant Feluiu i Sant Boi) el 4 de febrer amb la qual s’espera haver deixat ferida de mort una organització que es va iniciar amb l’atracament a narcotraficants i que, des d’allà, cada vegada diversificava més les seves activitats amb negocis com l’extorsió, el tràfic de drogues, el blanqueig de diners i les pallisses o els assassinats per encàrrec.

Atracament a narcos

Els Casuals eren molt més que una banda d’ultres que traficava amb droga. El nucli dur d’aquesta organització el formaven una dotzena d’individus d’uns 40 anys que fa gairebé una dècada que es dediquen, amb un alt grau de professionalitat, a un negoci d’alt risc: l’atracament a narcos, a qui robaven la droga o els diners de la seva venda. Després, revenien la droga a la meitat del preu de mercat a altres narcos. Tants diners obtenien que es van llançar de ple al blanqueig.

Tres tipus de membres

Segons la investigació judicial, l’organització tenia una estructura jerarquitzada. Estava integrada per dos subgrups, als quals unia la seva passió pel Barça: els ‘casuals’, una dotzena d’individus violents d’uns 40 anys d’edat i amb un ampli historial delictiu, i els ‘minicasuals’, joves de 19 a 25 anys encegats per l’aura dels grans. A més, hi havia un tercer nivell, format per simpatitzants que col·laboraven en algunes accions.

El grup havia desenvolupat una estètica pròpia. Tots els membres vestien amb roba de la marca La Martina. Fins i tot, com la imatge de la màfia russa, un dels seus trets eren els tatuatges, generalment del Barça (això, sí, sempre escrit en versió anglesa: Football Club). Alguns porten tatuada la llegenda A. M. A. B. Aquestes inicials signifiquen ‘all mossos are bastards’ (tots els mossos són uns bastards) i emulen la fórmula ‘all cops are bastards’ (tots els policies són uns bastards), implantada entre la delinqüència als EUA. Obsessos dels gimnasos, aprofitaven classes d’arts marcials per reunir-se.

Extorsió a clubs i discoteques

Havien creat una marca que es llogava per extorsionar o donar una pallissa o una ganivetada com a escarment. De fet, suposadament van arribar a cobrar 30.000 euros per apunyalar amb un ganivet un licitador en uns jutjats. Tal va ser el seu èxit que diversos incauts van intentar fer-se passar per ‘casuals’ per entrar a discoteques i beure gratis. Només es van adonar del seu error quan els veritables ‘casuals’ els van agafar. A un individu de Barcelona que es va fer passar per un d’ells li van exigir 30.000 euros, i a un altre de Castelldefels li van donar una pallissa.

L’organització va ampliar les seves activitats al sector de l’oci nocturn: l’extorsió a clubs i discoteques. Els ‘minicasuals’ eren protagonistes. La seva manera d’operar era simple. Apareixien per un local i muntaven una baralla o apunyalaven algú. L’endemà, els amos rebien la visita dels ‘casuals’. El missatge era simple: «Si no vols que tornem, paga». Si els porters denunciaven un ‘casual’ per agressió, també hi havia visita. Es parlava amb els amos i se’ls recomanava que el porter canviés el testimoni: «Que digui que van ser uns moros».

Control dels porters

Notícies relacionades

Un cap violent que donava la cara

La màfia dels Casuals seu al banc dels acusats

Altres vegades el pacte consistia que, a canvi de no generar problemes, els Casuals podien entrar gratis a la discoteca, on tenien barra lliure. De vegades el que volien era que l’establiment contractés els seus nois com a porters. Qui vigila la porta ho controla tot. Qui entra i qui trafica.

En la seva expansió nocturna, que va començar a Barcelona i el seu entorn i va acabar arribant a locals de les Balears, sobretot d’Eivissa, van explotar al màxim la seva capacitat de generar terror. Com coincideixen diversos treballadors de discoteques: «Ningú s’atrevia amb ells. Eren els amos. En la nit barcelonina, els Casuals eren poder en estat pur. Si entraven a una disco, tenien el reservat per a ells, xampany gratis i ratlles de cocaïna a sobre de la taula».