CONFLICTES
Extremadura veta el toro embolat als dos dies del blindatge català
El president Vara veu «incoherent» el doble criteri amb corrides i bous a Catalunya
Les penyes taurines de l'Ebre titllen la prohibició extremenya d'"oportunista"

Un toro ferit amb dards i altres objectes punxants llançats pel públic, a Coria (Càceres) el 1997. Aquesta pràctica va ser prohibida fa dos anys. /
A ls toros els convindria aprendre geografia. A partir del 2012 no podran ser lidiats en territori català i sí a la resta d'Espanya -amb l'excepció de les Canàries-, mentre que des del gener vinent no se'ls podran col·locar boles de foc a les banyes a Extremadura, però sí a Catalunya i altres comunitats; la vida del toro, per tant, serà molt diferent en funció del lloc on pasturi.
El Consell de Govern extremeny va prohibir ahir els toros embolats i encordats a la finalitat d'eradicar «qualsevol indici de maltractament» de l'animal en les festes taurines populars. L'Executiu autonòmic va aprovar la seva nova regulació sobre aquests espectacles tan sols dos dies després que el Parlament de Catalunya blindés els correbous, incloses les modalitats que ara Extremadura ha proscrit. Les comparacions salten a la vista.
El primer a subratllar-les va ser el president extremeny, Guillermo Fernández Vara. «No entenc com en algun lloc d'Espanya es pugui tenir un discurs per prohibir les corrides i un de diferent per a les festes populars», va comentar abans de destacar la «incoherència» de les decisions del Parlament sobre el tema. Preguntat per si és incoherent vetar els toros embolats per respecte a l'animal i preservar la lídia, Vara va respondre a EL PERIÓDICO que l'«arrelament cultural i històric» de les corrides «impedeix equiparar-les» amb les celebracions populars.
ESPECTACLES OBLIDATS / El reglament extremeny prohibeix les festes que consisteixin a embolar les astes dels animals i calar foc al material de les boles i aquells en què se subjectin torxes o elements similars a les seves banyes. També proscriu lligar animals a un punt fix per limitar el seu moviment, tret que això sigui necessari per a la seva recollida. Aquests espectacles fa més de 10 anys que no se celebren a Extremadura, si bé van gaudir d'una certa tradició en localitats com Villanueva de la Serena i a Badajoz mateix. El propòsit de tancar la porta a la possibilitat que algun col·lectiu intenti recuperar-los és el que ha inspirat la nova norma, que també veta formalment usos com el llançament de dards contra el toro, com passava als Sanjuanes de Coria (Cáceres) fins que la pràctica va ser proscrita fa dos anys.
La regulació xifra en 18 anys l'edat mínima per prendre part en festes taurines populars, si bé es permet a les persones de més de 16 anys participar en els espectacles amb bèsties considerades no perilloses. Aquesta és només una de les diferències de la norma extremenya amb la catalana, que fixa el límit en els 14 anys. El text que el Parlament acaba d'aprovar precisa els requisits de les diferents varietats dels correbous. En el cas del toro embolat, per exemple, determina que les boles de foc de les banyes no estaran enceses més de 15 minuts.
REACCIÓ DE CIU/ El diputat de CiU Francesc Sancho, un dels impulsors de la regulació catalana, va expressar ahir la seva estranyesa per les acusacions de Vara: «Em sorprèn que parli d'incoherència un president que prohibeix el toro embolat i manté les corrides amb mort de l'animal». L'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre, la zona de Catalunya amb més tradició de correbous, va anar més enllà. «És una mesura oportunista que sembla una rèplica a la decisió del Parlament. En qualsevol cas, confiem que no s'estengui a altres autonomies», va manifestar Ximo Martí, vicepresident del col·lectiu.
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Dol als fogons Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- BCN busca la fórmula per insuflar una nova vida a la seva plaça més dura
- Religió Mor Francesc, el papa que va arribar de «la fi del món» i que ha volgut portar l’Església al segle XXI
- A les portes de la catedral de Barcelona Devots del papa Francesc després de la seva mort: "No crec en Déu, però hi ha un abans i un després del seu papat"
- Successos Dos detinguts per robar una motxilla a una parella mentre practicava sexe a la platja del Somorrostro de Barcelona
- La successió de Francesc ¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’
- Una de cada 350 El Sant Jordi 2025 vendrà encara 25.000 roses catalanes: l’últim productor del Maresme es resisteix a abandonar
- Cita internacional el 10J La Sagrada Família convidarà el pròxim Papa a Barcelona el juny del 2026 pel centenari de Gaudí