La lluita contra el cargol poma dessecarà un terç del delta de l'Ebre

Centenars de milers de cargols que arriben a tenir la mida d'una pilota de golf no només s'estan apoderant dels rics arrossars del delta de l'Ebre i se'ls estan menjant, sinó que també amenacen de destrossar els ecosistemes aqüífers del riu. De moment, ja s'han apoderat dels camps del marge esquerre, que ocupen la tercera part de les 32.000 hectàrees del parc natural, i han començat a estendre's per l'altra vora. A fi de frenar-ne l'avanç i exterminar-los, els pagesos aplicaran la dràstica mesura de dessecar 9.500 hectàrees d'arrossars durant sis mesos, en lloc dels tres habituals.

Més d'un any després que l'agost del 2009 els agricultors donessin el crit d'alarma, totes les administracions s'han posat d'acord per primera vegada per combatre la plaga. Els perjudicis econòmics no són significatius per ara, però els arrossaires temen greus conseqüències a mitjà termini si no s'hi posa remei aviat.

Els estralls delPomacea insularum, nom científic de l'espècie de cargol poma identificada al delta, només eren coneguts fins ara en països d'Amèrica del Sud i d'Àsia. El gasteròpode és una de les nombroses espècies invasores localitzades al tram final de l'Ebre. Per això, un informe de la Generalitat també adverteix del risc que «el delta es converteixi en la porta d'entrada d'aquesta espècie a Europa».

CANVI D'ESTRATÈGIA / Les mesures per combatre l'invasor es van iniciar l'any passat, però sense la contundència acordada en la reunió que van mantenir dimarts passat representants de la Generalitat amb les organitzacions d'agricultors. L'acció més rotunda és la d'ampliar en tres mesos el dessecament de gairebé la meitat de les 21.000 hectàrees d'arrossars que hi ha al delta. Per fer-ho comptaran amb el suport de les autoritats comunitàries, que a través de les seves subvencions obliguen a tenir la zona negada durant la major part de l'any i afavorir així l'hàbitat de les aus migratòries.

En aquests moments, els arrossaires estan en plena collita, que finalitzarà a mitjans del mes que ve. Després d'un marge de 10 dies per preparar el terreny, el 25 d'octubre està previst iniciar el dessecament dels camps. La mesura canviarà el paisatge de tardor del delta, ja que habitualment es deixaven els terrenys sense aigua del 15 de gener al 15 d'abril.

«L'objectiu és fer una neteja total de cargol poma», destaca Antoni Espanya, director territorial de la Conselleria d'Agricultura a les Terres de l'Ebre. «Amb aquesta mesura i altres esperem crear les condicions més desfavorables per a la supervivència del mol·lusc», afegeix.

La major part de la plaga es concentra en unes 100 hectàrees del marge esquerre del riu. La dessecació es produirà sobretot en aquesta vora, però també és probable que s'apliqui en prop de 900 hectàrees de la dreta. L'any passat es van deixar sense aigua 4.000 hectàrees durant més temps de l'habitual, però la mesura no va frenar els cargols, que es reprodueixen amb una rapidesa extraordinària a les sèquies i les boques de reg dels cultius.

Notícies relacionades

Santander Multinationals: La divisió que ajuda les empreses en el salt a l'exterior

Rodalies reinicia el servei de manera gradual però sense arribar a Lleida ni Tarragona

6.000 PARCEL·LES AFECTADES / Una altra de les accions consisteix a canviar els tubs de desguàs dels camps, ja que els cargols hi troben les millors condicions de vida. La mesura afectarà uns 3.500 agricultors i 6.000 parcel·les. Els pagesos estan obligats a instal·lar en cada una d'aquestes un nou tub subterrani amb un colze de PVC que impedirà l'avanç del mol·lusc. La Generalitat subvencionarà en principi el 50% del cost, però s'està plantejant augmentar-ho fins al 70 o el 80%.

Com a mesura preventiva, des de dijous passat també es controla el moviment de les recol·lectores d'un costat a l'altre del riu. En els passos d'Amposta i Deltebre, els operaris d'una empresa s'encarreguen de netejar les màquines i els Mossos verifiquen que el treball es porti a terme. Segons Espanya, quan acabi l'any la Generalitat haurà invertit al voltant de mig milió d'euros en la lluita contra el cargol invasor.