LA SOSTENIBILITAT DE L'ESTAT DEL BENESTAR DAVANT LA CRISI

Les entitats socials postulen una reforma fiscal per frenar la pobresa

Adverteixen que les polítiques de contenció de la despesa retallen l'ajuda als més necessitats

Reclamen apujar alguns impostos i combatre el frau per garantir les actuacions solidàries

Un home al dormitori del centre d’acollida de Nou Barris, aquesta setmana.

Un home al dormitori del centre d’acollida de Nou Barris, aquesta setmana. / elisenda pons

4
Es llegeix en minuts
FIDEL MASREAL / Barcelona

Per moltes voltes que s'hi donin, els comptes no surten: retallades o congelació pressupostària en tots els governs, augment dels ciutadans en risc d'exclusió social que demanen ajuda, i tot això en el més profund d'una crisi de la qual encara queda lluny la sortida. És per això que les associacions que treballen per evitar la caiguda dels més vulnerables han decidit passar de la clàssica apel·lació a la solidaritat a una exigència política: reformar a fons el sistema fiscal, apujar impostos a qui té més i lluitar a fons contra la corrupció i el frau a Hisenda com a úniques sortides per garantir els diners necessaris per evitar que les xifres de pobresa, ja escandaloses, es converteixin en una epidèmia crònica aquí mateix, en el mal anomenat primer món.

«Amb l'actual nivell impositiu no es poden mantenir les prestacions socials que necessitem, i recordo que la nostra inversió en política social continua estant molt per sota de la mitjana de la Unió Europea», certifica Salvador Busquets, director de l'entitat Arrels, que dóna suport alssense sostre. Els principals actors d'aquest sector secunden la seva avaluació.

MENYS ATESOS / El diagnòstic que sosté aquesta tesi té xifres preocupants: 1.500 catalans han deixat de ser atesos per les retallades en formació i inserció de la Generalitat, segons denuncia la federació Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). «Els polítics s'han de comprometre, i no ho fan, respecte a l'increment de la fiscalitat. No podem acceptar el concepte de les retallades o la contenció de la despesa», sosté Jaume Clupés, responsable de la federació d'entitats que treballen en la protecció i en el suport a la infància i l'adolescència.

Aquesta vegada no es tracta tan sols d'un enunciat imprecís. Experts en polítiques públiques com Guillem López-Casasnovas, catedràtic de la UPF, concreten què s'ha de fer: revisar els impostos sobre les rendes del capital i obrir, una vegada per totes i a fons, el meló del frau fiscal. «En una etapa de crisi com l'actual, vistos els sacrificis socials que s'acosten (més impostos, retallades de despeses socials), és necessari més que mai començar a qüestionar no només la justícia del nostre sistema tributari, sinó també la seva falta d'ètica», explica Casasnovas en un article recent.

REPARTIR EL TREBALL / Referents dels moviments socials, com Arcadi Oliveres, de Justícia i Pau, encara van més enllà. Oliveres qüestiona obertament la reducció del dèficit públic espanyol. «L'única resposta no és tornar al creixement econòmic, sinó la disminució de l'horari laboral i repartir el treball», sosté. Una proposta que compta amb el suport de Francesc Mateu, director d'Intermón a Catalunya.

Hi ha una àmplia coincidència en la crítica al Govern central per haver apujat impostos indirectes com l'IVA en lloc d'haver augmentat els de les grans fortunes. «Fa anys vam demanar que no s'abaixessin tant els impostos, com van fer governs d'esquerra i de dreta. I ara no compartim que hagin de fer esforços addicionals els que estan en situació de pobresa. L'augment de l'IRPF em sembla més just, en termes de redistribució i progressivitat, que no pas el de l'IVA, que fa pagar més a qui menys té», opina Jordi Roglán, director de Càritas. I afegeix que no tot s'ha de basar en impostos, sinó que també s'ha d'entrar en un altre forat negre de l'activitat laboral catalana i també de l'espanyola: l'economia submergida.

AJUSTAR LES AJUDES / Tot això afecta el capítol d'ingressos, però la manera de gastar els diners és també objecte de debat. El Govern català té clar que s'ha de suprimir el concepte d'ajudes universals pel de copagament en funció de la renda de l'usuari. «Sóc partidària d'ajustar totes les polítiques a la renda», certifica la responsable d'Acció Social de la Generalitat, Carme Capdevila. I la consellera afegeix: «Recordo a més que prestacions com la renda mínima d'inserció estan condicionades a la tasca de formació i recuperació de la persona».

Arcadi Oliveres també és partidari, amb matisos, d'evitar picaresques i obligar a assumir un lloc de treball a un aturat si és el segon o tercer que se li ofereix. Guillem López-Casasnovas té molt clar que s'ha de canviar prestacions universals

-iguals per a tothom, com ho va ser el xec nadó o els 400 euros de descompte de l'IRPF decretats pel Govern- per un model que prioritzi l'ajuda als sectors més desafavorits. El risc és crear una societat dual, però per evitar-ho hi ha antídots, assegura. Jordi Roglán també té claríssim que s'han de condicionar les ajudes a un binomi que repeteix constantment en el seu discurs: «treball i formació».

Notícies relacionades

L'última però no menys important de les prioritats dels col·lectius socials és gastar més bé, i dedicar cada euro a ajuda directa. I és que la tresoreria d'aquests col·lectius sense ànim de lucre és més que escarransida. Un exemple: les entitats de suport als discapacitats, agrupades en la federació Ecom, han recorregut al crèdit per poder seguir prestant els seus serveis. «Paradoxalment, estem pagant l'obra social de determinats bancs amb els nostres crèdits», es lamenta María José Vázquez, presidenta d'Ecom.

El to contundent de Vázquez és el mateix que predomina en totes les entitats. L'angoixa pel creixement de la pobresa ha generat un canvi en aquest col·lectiu: de l'apel·lació a la humanitat i als valors d'amor al proïsme, que mantenen, a l'exigència de ser un actor polític més. En cas contrari, les xifres dels exclosos continuaran augmentant. El debat està servit.