Unes obres a Empúries permeten descobrir una necròpolis grega i una de romana

Les obres de construcció d'un centre de recepció de visitants al jaciment arqueològic d'Empúries han destapat per sorpresa una necròpolis grega i una de romana que estaven enterrades i que contenen unes 90 tombes en el seu estat original.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, ha presentat avui el descobriment d'aquestes sepultures, en què s'han trobat restes de cossos, així com l'aixovar i acompanyaments funeraris.

La troballa permetrà disposar de les dades antropològiques d'un ampli nombre d'individus de l'antiga ciutat grega d'Empori i de la romana d'Emporiae i millorar el coneixement dels seus pobladors. Joan Manuel Tresserras, que ha estat acompanyat pel director del Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) Empúries, Xavier Aquilué, ha destacat la importància de poder comparar les dues necròpolis i ha indicat que les restes humanes se sotmetran a estudis d'ADN per saber més coses sobre les persones que habitaven Empúries entre els segles V aC i II dC.

Tresserras ha qualificat la troballa de "regal inesperat", i ha subratllat la seva funció científica, però també patrimonial, per l'augment d'atractiu que suposa per als turistes que visiten el jaciment. Aquilué ha agraït a la Generalitat, al Ministeri de Foment i a l'Ajuntament de l'Escala la inversió de 120.000 euros que ha permès el descobriment, i ha detallat que moltes tombes d'aquest tipus van ser espoliades a principis del segle passat i els objectes que ara s'exposaran al museu del jaciment van acabar en col·leccions privades, abans de passar pel mercat de les antiguitats. L'arqueòleg Joaquim Tremoleda, del MAC Empúries, ha destacat entre les troballes la d'una estatueta que representa un forner "amb un aspecte informal i quotidià", així com la d'una nina amb braços i cames articulats que va ser dipositada en la tomba d'una nena.

Sense luxes

Tremoleda ha explicat que les necròpolis albergaven restes de persones de classe "relativament modesta", encara que destaquen algunes sepultures que, en tot cas, no són excessivament luxoses. Els estudis d'ADN de les restes, fins i tot d'ossos que havien estat cremats en el procés funerari, serviran per conèixer l'edat de mort d'aquests individus, així com les patologies i la seva robustesa òssia, alhora que s'investigarà l'existència de grups parentals. Seixanta de les tombes pertanyen a la necròpolis romana, que data de la segona meitat del segle II dC, mentre que les altres 30 són de la grega, dels segles V a III aC.

La majoria de restes funeràries romanes són objectes de ceràmica i vidre, així com peces de metall i ornaments, com anells i arracades.

A la majoria de tombes s'hi ha trobat una moneda, que, segons la tradició romana, permetia al difunt pagar al barquer Caront el pas del llac Estígia, que portava del món dels vius al dels morts.

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

Necròpolis

Pel que fa a la necròpolis grega, els enterraments també presenten ornaments funeraris formats per ceràmiques i vasos de pasta de vidre de producció oriental. El centre de recepció de visitants --aquestes obres han permès el descobriment arqueològic-- s'inaugurarà el 2012 i permetrà atendre els 225.000 visitants que rep anualment el jaciment d'Empúries.