Les colles celebren el seu gran èxit internacional

A Valls estaven tan segurs que l'oportunitat no es podia escapar que poc abans de la una del migdia, unes quantes hores abans que es conegués el veredicte de la reunió de la Unesco a Nairobi (Kenya), dos operaris van començar a col·locar les rajoles que van formar la placa d'un dia històric «per a Valls i per a Catalunya», segons va expressar després l'alcalde, Albert Batet (CiU). «En commemoració de la proclamació dels castells com a patrimoni immaterial de la humanitat», diu el text en català de la placa col·locada a la façana de l'Ajuntament, al santuari que representa la plaça del Blat per al món casteller.

L'optimisme que es respirava a Valls no es corresponia amb el ritme a què avançava la reunió del comitè de la Unesco que havia de valorar les 47 candidatures que van arribar a aquesta recta final per convertir-se en patrimoni immaterial de la humanitat. Només s'havien tractat sis candidatures i l'ordre del dia situava els castells en el punt número 40 d'una reunió que havia d'acabar a les 4 de la tarda, hora espanyola. Però la comissió va accelerar el ritme després de dinar.

A les 15.15, la plaça del Blat no presentava un ple tan espectacular com en les diades de Santa Úrsula, però l'expectació es notava malgrat que l'escenografia no era l'habitual. Al centre de la plaça, en comptes de castellers, hi havia un centenar de cadires -la majoria ocupades per escolars- davant d'una pantalla gegant que retransmetia en directe la reunió de la Unesco. Van començar a sonar les gralles i les dues colles dels Xiquets de Valls, la Vella i la Joves, agermanades per una vegada, construïen un pilar de quatre cada una davant de l'Ajuntament.

EUFÒRIA I EMOCIÓ / Faltaven uns 10 minuts per a les quatre de la tarda i, després d'uns moments de dubte per les intervencions en anglès, van esclatar els aplaudiments i els petards, i es van deixar anar a l'aire un miler de globus. «Estic eufòric, emocionat», deia l'alcalde. «Avui és un dia històric», assegurava.

Batet i els representants de les dues colles vallenques van pujar a un entarimat des d'on van agrair l'esforç de tothom i van convidar els assistents a celebrar la distinció. «Els castells representen els valors reals de la cultura catalana», va explicar l'alcalde.

«És una activitat amb 210 anys d'història que ha passat de pares a fills, d'avis a néts, de generació en generació, i que s'ha convertit en una forma de vida de tots els vallencs», va dir Batet sota els estendards que penjaven a la plaça i que proclamen Valls com el «bressol dels castells».

ABRAÇADES I EUFÒRIA / A la plaça tot eren abraçades i eufòria. Xavi Pena, cap de colla de la Vella, vestit amb la camisa rosada, també era objecte de felicitacions. «Estem molt contents, això és molt important per a nosaltres», va dir, i va afegir: «És un orgull que una part de la cultura catalana

es reconegui a nivell mundial».

Molt a prop de Pena, amb la camisa vermella de la Joves, la seva cap de colla, Helena Llagostera, també destacava la importància de la declaració. «No només és un reconeixement a l'espectacularitat dels castells, sinó a tot el que representen», va explicar Llagostera, que és l'única dona cap de colla en una agrupació important.

A Tarragona també es van reunir mig centenar de persones per seguir la sessió de la Unesco a través de la pantalla instal·lada en una de les sales del palau de congressos. Allà hi havia representades les quatre colles de la ciutat, que van brindar amb cava quan es va saber el veredicte. L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), va mostrar la seva alegria perquè «Tarragona és la capital dels castells», en al·lusió al concurs biennal que organitza la ciutat.

«La declaració de la Unesco ajudarà a entendre una de les manifestacions que més interès desperta arreu del món», va assegurar Ballesteros, que estava acompanyat de Xavier Sabaté, delegat del Govern al Camp de Tarragona i membre actiu d'una de les colles de la capital. L'alcalde va informar que proposarà posar una placa commemorativa a la plaça de les Cols o a la plaça de la Font, dos llocs històrics per a les colles castelleres de la ciutat.

Des de Nairobi no va trigar a arribar l'eufòria de Miquel Botella, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i membre de l'expedició catalana que va anar a la reunió de la Unesco. «El reconeixement no és només un objectiu important, sinó que ha de servir per encarar millor els reptes del futur», va demanar Botella.

UNS 70.000 CASTELLERS / El president de la Coordinadora va recordar que, malgrat que «els castells es troben ara en el seu millor moment», fa a penes un segle «van estar a punt de desaparèixer». De fet, en els últims 30 anys, aquesta activitat cultural catalana ha passat de tenir un àmbit local i comarcal a ser reconeguda internacionalment.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

En aquest curt espai de temps s'ha passat de tenir una dotzena de colles a les més de 60 que hi ha en l'actualitat. Entre totes, mantenen en actiu uns 70.000 castellers. El seu àmbit d'acció s'ha estès des de Valls i les comarques de Tarragona a tot Catalunya, al sud de França, a les Balears i fins i tot a Xile.

Ahir, precisament, dos membres dels Castellers de Vilafranca van viatjar a Xile per assessorar en la construcció de castells les colles que existeixen en aquell país sud-americà. «Els castells han de ser capaços de connectar amb els temps actuals, com ja han fet en els últims anys en qüestions com la incorporació de la dona i el casc per a la canalla», va explicar Botella.