Espai aeri: un model en transició

L'aviació es troba en un procés de canvi molt important que la crisi econòmica ha accelerat a tot el món. En només 100 anys, l'aviació ha recorregut un itinerari impressionant que comporta l'assumpció de noves tecnologies i la incorporació de millores industrials que han de permetre el transport aeri de milers de milions de persones en condicions competitives.

L'any 2007 Europa transportava 1.450 milions de viatgers que representaven el 30% dels 4.645 milions a tot el món, just darrere dels EUA amb 1579 milions. Aquesta és una realitat que evoluciona a l'alça i que preveu creixements molt importants als altres continents abans del 2020.

A tot Europa, els aeroports i la resta de serveis aeris com la navegació aèria s'hauran d'adaptar a un mercat cada vegada més gran i competitiu on no només està en joc la qualitat del servei aeroportuari sinó també el creixement de l'activitat econòmica del país. En el cas d'Espanya i Catalunya, a més, cal lligar-lo al futur d'una forta indústria turística que representa més del 12 % del PIB sense oblidar els efectes indirectes en el comerç i altres sectors.

En aquest marc, el model de gestió aeroportuària a Espanya ha iniciat un procés de canvis en tots els seus àmbits.

Les companyies aèries han modificat radicalment els seus plantejaments per afrontar els reptes de la nova situació. Iberia amb la fusió de British i l'increment del rol de One World, la creació de Vueling, la transformació de Spanair i el paper creixent de Star Alliance liderada per Lufthansa, els canvis d'Air Europa i Air France KLM en el marc de Sky Team. També els recursos humans del sector han tingut canvis molt importants començant pels pilots i en general totes les posicions de les companyies. I fa uns anys això semblava impossible.

Els aeroports també han viscut canvis important. Hem vist com es produïen fortes inversions a la xarxa d'Aena amb els grans projectes de la T-4 a Madrid i la T -1 a Barcelona, la construcció d'una nova xarxa d'aeroports amb els exemples de Lleida Alguaire, Castelló o Múrcia. I ara comença una segona fase que comportarà un canvi de model de gestió que s'ha iniciat ja de forma irreversible per anar cap a una gestió diferenciada, on cada aeroport es vinculi més amb el seu entorn i ampliï la flexibilitat de la presa de decisions per adaptar-la a una realitat en constant evolució.

Notícies relacionades

Hotels a mig gas

Els últims de la fila

És en aquest context que cal veure les tensions que s'estan produint en la navegació aèria i el control de les torres dels aeroports a Espanya. En aquest àmbit, l'actual Govern vol fer passes endavant i cal donar-li suport. Les diferents directives de la UE que desenvolupen els seus tractats, indiquen camins per a la modernització del model de gestió que incorporen la lliure competència. En aquest sentit, és imprescindible accedir a la possibilitat d'escollir entre diferents proveïdors de serveis de control aeri a Espanya. Aquest escenari ja ha començat a moure's amb la certificació de diferents empreses espanyoles i europees que podran donar servei al nostre país als diferents gestors d'aeroports. Els gestors han de tenir la possibilitat d'escollir una oferta competitiva, a preus europeus, que amb totes les garanties, permeti fer més competitives i flexibles aquestes infraestructures.

Adaptar-se a aquesta transformació global del model aeri pot no ser fàcil però està en joc la seva supervivència i el seu paper de motor econòmic que en el moment actual té una importància cabdal.