La clau, entendre el text

Cap als 6-7 anys, durant els dos primers cursos de l'ensenyament primari, s'aprèn a llegir, però un terç de l'alumnat encara no domina aquesta tècnica quan, als 12 anys, conclou l'etapa i ingressa en el segon tram de l'educació obligatòria, l'ESO. Així ho testifiquen els últims resultats de les proves de competències bàsiques a les quals es van enfrontar al maig els 66.000 alumnes catalans d'aquesta edat. L'Informe PISA mostra ara l'estat de la qüestió als 15 anys, al final de l'ESO. Els resultats són una mica més bons, però els experts insisteixen que la clau és entendre bé el que es llegeix.

«A primària s'ensenya oficialment a llegir, però quan els nens saben lletrejar s'oblida que se'ls ha de seguir ensenyant. No està assumit que cada edat té un nivell de complexitat. El que passa és que si als 12 anys no comprenen el que llegeixen, els has perdut per sempre. Cap professor de secundària els recupera. La situació fins i tot es pot agreujar perquè la lectura es treballa poc i el professorat de l'etapa acostuma a abocar-se en la seva especialitat», adverteix el catedràtic d'Història Joaquim Prats, expresident del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu.

Xavier Melgarejo, director del col·legi Claret de Barcelona, que ha disseccionat el funcionament del sistema educatiu finlandès -convertit en el paradigma de l'èxit escolar a tot Europa-, insisteix en la importància que té ser hàbil en la matèria. «L'alumne que va malament en lectura no aconsegueix tirar endavant en els seus estudis. Tindrà problemes de comprensió dels enunciats dels exercicis de matemàtiques, per exemple, així que si en lectura el rendiment és baix, en la resta també. Qui no entén el que llegeix tampoc es pot explicar bé, per aquest motiu és estratègicament important que aconseguim dominar la comprensió lectora al màxim», afegeix.

El pedagog i filòsof Gregorio Luri, que durant anys ha exercit com a docent, subratlla que «no s'aprèn a llegir com s'aprèn a anar en bicicleta», amb una tècnica per no perdre l'equilibri que una vegada adquirida ja no s'oblida mai. «La comprensió lectora s'alimenta de coneixements, dades, vocabulari, i es cultiva en totes les àrees del saber. No es treballa a la biblioteca, sinó a totes les assignatures». També creu que els baixos resultats de les proves de comprensió lectora són conseqüència de l'excessiva preocupació del professorat per «motivar constantment els nens», cosa que fa que «s'oblidi que la literatura exigeix clausura, concentració, un manteniment continu de la tensió. S'ha d'estimular la capacitat autònoma dels alumnes per aconseguir aquest grau de concentració, perquè ara preval la dispersió», sosté.

Promoció automàtica

Notícies relacionades

Catalunya llegeix una mica millor

Millora el nivell educatiu català

Luri es mostra crític amb les lectures dels nens catalans, dels quals diu que «llegeixen moltíssim més que a la resta d'Europa, però fins a l'adolescència». «Crec que, en el 95% dels casos, els llibres infantils en català i en castellà són a la literatura el que el xiclet a la gastronomia», sentencia. Segons el seu parer, són textos carregats de diàlegs i acció que no fomenten l'interès per la lectura lenta, complexa en vocabulari i sintaxi, i que acaben «fomentant els vicis que s'han de combatre».

Si la sembrada no va ser bona, la recol·lecció és encara pitjor perquè, segons pensa el catedràtic Felipe de Vicente, «el sistema de promoció automàtica, encara que els últims anys s'ha corregit una mica, promou que de primària es passi a l'ESO sense dominar el que és essencial». De Vicente, que presideix l'associació espanyola de catedràtics de batxillerat i ha estat director i professor d'institut, també apunta «a l'ambient en general, a la preeminència del món de l'imatge» com a responsable del baix interès dels estudiants per la lectura. Hi ha més: «La introducció d'ordinadors a les aules, la reducció de les hores que es dediquen a la llengua i la literatura a secundària i la gran dispersió curricular» tampoc ajuden. «A l'ESO hi ha massa assignatures. Almenys en els primers cursos seria molt millor que n'hi hagués unes quantes i més bàsiques», assegura.