Els purins segueixen contaminant les aigües subterrànies de la Plana de Vic

Las aigües subterrànies d'Osona encara tenen uns nivells de nitrats superiors als permesos per la llei per al consum humà. Les iniciatives dels últims anys per controlar els enormes excedents de purins del sector del porcí, responsable de la contaminació, no han funcionat. Així es desprèn d'un estudi de la Universitat de Vic que analitza les dades i l'evolució de 30 fonts de nou municipis.

Osona, amb tot just 150.000 habitants, té una cabanya porcina de prop d'un milió d'animals i aglutina el 15% del cens porcí de tot Catalunya. La Generalitat ha declarat 30 dels seus 51 municipis zones vulnerables per les dejeccions ramaderes. Aquesta catalogació ha obligat a prendre algunes mesures, com la regulació de les èpoques i les quantitats d'aplicació de fertilitzants i adobs als camps.

Osona disposa d'aigua subterrània abundant i de qualitat, però els últims anys els seus nivells de nitrats s'han incrementat d'una manera alarmant. L'estudi constata «una tendència a l'alça» d'aquesta contaminació i que la majoria de fonts analitzades tenen una concentració de nitrats superiors als 50 mil·ligrams per litre (mg/l) que fixa la

normativa per a consum humà.

MENYS ALTITUD També se sosté que a les zones de menys altitud, en concret a la plana de Vic (a uns 400 metres), la contaminació és superior. Així, totes les fonts seleccionades de Gurb, Manlleu, Vic i les Masies de Roda presenten nivells de nitrats superiors als 65 mg/l i, en ocasions, com a la font Salada de Gurb, arriben a sobrepassar els 350 mg/l. «Entre altres raons, aquest diferència es deu al fet que a la plana de Vic hi ha més superfície de camp cultivada, més indústria i més població», explica la doctora Julita Oliveras, coautora de la investigació. Fa mesos un altre estudi va detectar per primera

vegada en aquesta zona antibiòtics (sulfonamides), també a causa dels purins.

Aquestes fonts no s'usen per a consum humà. Per evitar-ho, en algunes ocasions un cartell adverteix que l'aigua no és potable. En altres, s'ha connectat la font a la xarxa d'aigua

del nucli urbà més pròxim.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

Tot i així, hi ha el risc que els nitrats arribin als rius a través dels aqüífers. L'estudi recorda que, encara que no hi ha una relació directa entre el càncer gàstric i el consum d'aigua contaminada, hi ha grups de població molt sensibles als nitrats: nadons alimentats amb llet artificial, dones embarassades i persones amb gastritis crònica.

Les noves dades revelades obren una altra vegada un tediós debat sobre la gestió de l'excedent de purins a Osona. En l'actualitat, la primera opció dels ramaders passa per utilitzar-los com a adobs en l'agricultura, en camps pròxims. L'últim any, aquesta possibilitat s'ha ampliat a les comarques veïnes. «Hem instal·lat set basses per a purins en diferents punts de les comarques del Bages i l'Anoia, que faciliten la gestió del ramader i de l'agricultor», explica Eudald Sentmartí, de la Unió de Pagesos. La segona opció consisteix a portar els purins a les dues plantes de tractament que hi ha a la comarca, a Santa Maria de Corcó i les Masies de Voltregà.