Problemes, problemes, problemes

L'Hespèrides ha arribat a la vertical sobre la plana abissal de l'Índic poc abans de les quatre de la matinada. Els sensors de profunditat indiquen que entre el buc del vaixell oceanogràfic i el llit marí hi ha 4.164 metres. El GPS delata la posició: 35º 09' de latitud sud i 25º 32' de longitud est. Això significa que hi ha una distància de 70 milles (127 quilòmetres) fins a la costa sud-africana, entre el cap Saint Francis i Port Elizabeth.

L'arribada a les aigües profundes, al deep sea, significa el començament de la plena activitat per als científics expedicionaris. A les quatre, el cel i el mar negres, comença el xafarranxo. Es tracta de recollir mostres, mostres i més mostres d'aigua, a la superfície, a mitja profunditat i al fons; mesurar la salinitat en diferents profunditats; les radiacions solars; la concentració de plàncton (tots els organismes vius que no poden oposar-se als corrents marins: zooplàncton, si són animals; fitoplàncton, vegetals); la presència de virus, bacteris, contaminants químics...

La primera maniobra, amb un aparell denominat patí de Neuston, amb què es pesca zooplàncton a l'arrossegament, s'acaba a les cinc. La pesca ha estat profitosa: una bona quantitat de krill (minúsculs crustacis) i gelatinosos.

Però a partir d'aquest moment comencen els problemes. Minuts després de les cinc li toca el torn a l'equip estrella de l'expedició, un rosetó format per 30 grans ampolles cilíndriques de 12 litres, equipat amb múltiples sensors (de temperatura, salinitat, conductivitat, oxigen) i controlat des del vaixell per un ordinador, que baixa a 4.000 metres prenent mostres i mesuraments a diferents profunditats. Quan el rosetó ja ha baixat 3.000 metres, els operadors comproven que alguna cosa falla en el mecanisme hidràulic i en el gigre que deixa anar i recupera el cable d'acer a què va subjecte el rosetó. El sistema de frenat dóna senyals d'alarma. L'equip decideix no continuar. El risc de perdre o causar un dany irreparable al rosetó és inassumible. Ordre de recollida i rostres de preocupació en l'albada de l'Índic.

Fallades de la càmera

Notícies relacionades

Trump sembra la por entre els científics espanyols als EUA

El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»

Tot i ser el principal, no serà l'únic contratemps en el primer dia de mostreig. Al cap de poca estona, mentre els tècnics de la Unitat de Tecnologia Marítima del CSIC es dediquen a mirar de trobar quin és el fallo del gigre per poder-lo reparar, es talla el corrent elèctric en un dels laboratoris. En un altre, deixa de funcionar el regulador termostàtic d'una banyera de zooplàncton. I la cosa no s'acaba aquí. El software de l'equip fotogràfic d'alta precisió amb què es documenten les mostres de zooplàncton i fitoplàncton decideix col·lapsar-se i deixa la càmera fora de servei. Antonio, l'informàtic de bord, sempre d'una banda a l'altra amb expressió concentrada, aconsegueix solucionar-ho. Però llavors, inexplicablement, l'objectiu de la càmera queda cec.

Una estrena certament accidentada.