Suport al satèl·lit SMOS

I el cinquè dia ha descansat, el temporal. S'han acabat les muntanyes russes, el tedi i les cares fosques a bord de l''Hespérides'. Tothom de tornada als mesuraments (oxigen, temperatura, conductivitat, salinitat, nutrients, alcalinitat i densitat de l'Índic en diferents profunditats) i a la recollida, filtratge, fixació, etiquetatge i emmagatzematge de les mostres d'aigua, plàncton, bacteris i virus oceànics.

El treball dels investigadors, aturat durant quatre dies consecutius a causa del fort temporal que ha castigat l''Hespérides', s'ha reprès avui dijous a la matinada, a 645 milles (gairebé 1.200 quilòmetres) al sud de les illes Maurici, al paral·lel 30 sud. La tornada a l'activitat, celebrada a bord per tothom amb els dits encreuats perquè no hi hagi més interrupcions que puguin comprometre els resultats d'aquesta etapa de l'Expedició Malaspina, ha coincidit amb el llançament de la primera boia SMOS a l'Índic.

Aquesta i les altres 16 boies SMOS que els expedicionaris de Malaspina deixaran en els oceans del planeta tenen la missió de contrastar les dades que envia el satèl·lit de l'Agència Espacial Europea SMOS sobre la humitat terrestre i la salinitat marina. "És una informació valuosa per entendre millor el canvi climàtic", explica l'oceanògrafa val·lisoletana Rocío Rodríguez, de 30 anys, responsable de les cinc boies destinades a l'Índic. Aquests instruments, que queden a la deriva dels corrents, porten sensors que mesuren la conductivitat, la temperatura, la profunditat i la salinitat de l'aigua. Mitjançant un equip transmissor que incorpora la boia, aquestes dades són enviades a terra, on s'usen per verificar els mesuraments que fa des de l'espai el satèl·lit SMOS.

Aquest satèl·lit, posat en òrbita el 2009, obté dades sobre el cicle de l'aigua al planeta, les sequeres i les inundacions. Aquesta informació, a més, ha de contribuir a millorar la tècnica de la predicció meteorològica. Però per a tot això és necessari comprovar l'exactitud de les dades que envia el satèl·lit. I aquí és on entren en joc les 17 boies que Malaspina està tirant al mar.

Notícies relacionades

Trump sembra la por entre els científics espanyols als EUA

El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»

SMOS (sigles angleses d'humitat del sòl i salinitat dels oceans) és el primer projecte de l'Agència Espacial Europea liderat per la indústria aeroespacial espanyola. Després de més de 10 anys de treballs, el satèl·lit va ser llançat el 2 de novembre del 2009 des de la base russa de Plessetsk. El pressupost de l'operació puja a 300 milions d'euros, dels quals Espanya n'aporta una tercera part.

El satèl·lit porta una antena amb tres braços i 69 sensors que detecten les radiacions microones emeses des del globus terrestre. Pesa gairebé 660 quilos i orbita a una altura de gairebé 760 quilòmetres. Un dels dos directors científics del projecte és el català Jordi Font, professor de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, dependent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).