Andorra, l'última reserva fumadora d'Occident

Hi ha moments en què un s'adona, així, de sobte, de com és d'efímera la memòria. Especialment l'olfactiva. Va ser entrar en un restaurant, fa uns quants dies, a Andorra la Vella, per a adonar-se de com estaven les coses fins fa ben poc a Espanya. En tres mesos, el record del fum entre les aromes d'un bon rostit s'havia esvaït. Aliens a les restriccions dels veïns i a les recomanacions de la Unió Europea, a Andorra hi continua havent cigarrets mentre es fa un cafè, cigarrets durant els dinars de negocis, cigarrets fins i tot dins de les botigues i a les oficines. Les lleis antitabac no han arribat al petit país del Pirineu, que és l'últim reducte del fumador a l'Europa occidental.

La legislació andorrana, aprovada el 1991 i revisada el 2004, «prohibeix fumar i sostenir tabac» en centres hospitalaris, escoles i guarderies, transports públics i oficines d'atenció al públic, indiquen fonts del Ministeri de Salut, Benestar i Treball. El veto també afecta llocs on treballin embarassades, centres d'atenció social destinats a menors de 18 anys i grans locals comercials, afegeixen.

Això sí, «la prohibició de fumar referida als espais anteriorment esmentats no s'aplica a les zones que el titular habiliti per fumar», indiquen les mateixes fonts.

«FUMO PERQUÈ SÓC ANDORRÀ» / El tema del tabac a Andorra va més enllà de les lleis, asseguren els fumadors, que fan gala de la seva condició. Per a molts és un signe d'identitat del país. També és un dels primers motors de riquesa, anterior fins i tot a l'auge de l'esquí. «Sí, fumo, per descomptat que fumo. Sóc andorrà», clama un veterà mentre aprofita al màxim el seu cigarret a El Racó de Can Josep, un dels molts establiments que serveixen menjars casolans a la capital del principat. Al voltant de la taula, on reposen tasses de cafè buides i un cendrer ple fins dalt de burilles, els parroquians discuteixen sobre les bonances i inconvenients de les lleis antitabac. Els arguments no són gaire diferents dels que es van sentir fa uns quants mesos a Espanya, quan va entrar en vigor la legislació actual.

De fet, el debat fa dies que està molt viu a Andorra. La precipitada dissolució del Consell General (el cap del Govern, Jaume Bartomeu, va haver de dimitir al febrer davant la impossibilitat d'aprovar els pressupostos del 2010 i el 2011) ha deixat a mitges una iniciativa legislativa popular per endurir les lleis reguladores del tabac. La petició, promoguda per una periodista local i que ja havia estat presentada davant la Cambra parlamentària amb les preceptives firmes de suport (com a mínim el 5% de l'electorat), ha quedat en suspens.

AUGMENT DE PREU / Abans de renunciar i convocar eleccions per al pròxim 3 d'abril, Bartomeu sí que va tenir temps d'aprovar un augment del preu del tabac en 0,29 euros per paquet, «que retalla el diferencial de preu respecte als estats veïns», indica el ministeri andorrà d'Economia i Finances. La pujada serà efectiva el 31 de maig.

Notícies relacionades

338 dies, el temps mitjà d’espera per demanar l’ajuda de dependència

"Això tot just acaba de començar"

«L'únic partit polític que, en el seu programa electoral, inclou mesures per limitar els llocs de consum de tabac és el socialdemòcrata. I si no obté majoria absoluta en els comicis serà molt difícil que pugui aplicar-les, perquè la resta de forces hi són contràries», augura Quim Varela, regidor al Comú (govern local) d'Andorra la Vella.

Però no tothom pensa el mateix. L'opinió pública ja comença a exigir una regulació més estricta i creu que l'equiparació d'Andorra amb els països veïns ja no trigarà gaire. I posats a regular, una bona majoria de ciutadans prefereixen que «si s'ha de copiar algú, es copiï França, que és menys restrictiva que Espanya», apunten alguns.