Revolució a la islandesa

La plaça ha vibrat durant hores, entre debats espontanis i intents d'estructurar l'enorme flux d'idees que circula per aquesta plaça des que ha sortit el sol. La plaça ha estat tremolant des de fa poc a causa de l'enorme cassolada i l'estrèpit ciutadà que expressava un sentiment per al qual "descontentament" queda molt curt.

Crec que era el soroll dels pilars d'aquest país com el coneixem. Un país que s'està començant a esquerdar. Potser és el soroll de les ungles dels polítics al veure com els seus petits i oblidats cors queden exposats als somnis del poble.

Senyors alcaldables, senyors presidents, vostès ja no ens importen. Ara importa el poble. Fa dos dies que demostrem que és possible viure i coexistir d'una altra manera. Aquests dies, la plaça de Catalunya és una ciutat estat, estat lliure i horitzontal, on no hi ha organismes de control perquè no són necessaris.

Ara comença l'assemblea. Els habitants de la plaça hem estat tot el dia esforçant-nos per donar una estructura a tot el que aquí està passant. Volem ser coherents, i hem de trobar el punt ideològic que ens reuneixi per seguir cap endavant i que al mateix temps aglutini els que encara no se'ns han unit. Que vinguin a la plaça amb nosaltres a demostrar que es pot coexistir de manera horitzontal, sense organismes que organitzin, sense líders que liderin. Només el poble i la seva veu.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Els que son aquí des del principi ja només som un més. Un més de la multitud que subsisteix i resisteix gràcies a la solidaritat dels conciutadans, que han estat portant menjar a la plaça des que això va començar. Tot tremola, i el que retrona és la veu del poble. Callen els covards i parla el poble. Gràcies, companys, ciutadans, germans. Gràcies per aquest dia de lluita i llibertat.

Seguim resistint, i ja no hi ha res que ens pugui parar. Revolució a la islandesa.