Les tripes de l'acampada

El que dimarts al matí era una petita carpa, una taula, diverses cadires, i alguns embotits i barres de pa en dos carros d'anar a comprar, s'ha convertit en una acampada organitzada fins al punt que cada fanal i cada tram de la plaça Catalunya han estat batejats amb el nom d'una de les nou comissions creades: accions, infraestructures, secció jurídica, informació, mitjans de comunicació... entre altres. No només això, sinó que la plaça ha creat tres àgores batejades com a Tahrir, Islàndia i Palestina.

A Madrid, a mesura que avancen les hores creix el campament amb noves carpes i, curiosament, les comissions responen als mateixos noms que a la capital catalana. A la Puerta del Sol, també els fanals defineixen cada àrea de treball. Hi ha tantes comissions que les dues ciutats disposen fins i tot d'una àrea de suport sanitari en què a Madrid es distribueixen especialment analgèsics, mentre que a Barcelona el més reclamat és una mica de crema solar, gràcies a diversos treballadors del sector sanitari afectats per les retallades i que van definint torns de treball.

Zona de queviures

Els voluntaris s'organitzen fins i tot en subàrees. A la plaça de Catalunya, un dels espais que més sorprèn és la zona de queviures, on hi ha caixes senceres de fruita, pa, verdures i beguda. El Juanillo, de 46 anys, membre d'aquesta comissió, diu que els donatius són nombrosos:«Una dona gran, molt humil, va venir ahir amb dues barres de pa, que segur que no li sobraven. Em van caure les llàgrimes».I de ciutadans corrents a empreses de càtering, com la de la Montse:«Sempre que podem ens solidaritzem amb causes com aquesta. Vam estar també a Galícia pel tema del chapapote. Volíem anar a Llorca però no va poder ser». A Madrid, una sidreria propera a la plaça ja fa dos dies que aporta menjar. Javier Saldaña, el propietari, afirma que seguirà anant-hi en solidaritat amb la causa.«Estan organitzats, són nets, si el Govern funcionés com la gent d'aquesta plaça, aquest país seria una meravella», diu.

La neteja és una de les tasques bàsiques, entre altres motius perquè va ser el compromís adquirit davant la Guàrdia Urbana a Barcelona per mantenir l'acampada. A la Puerta del Sol, un empleat del servei de recollida d'escombraries assegurava ahir que els concentrats«s'estan portant estupendament».I tant la Puerta del Sol com la plaça de Catalunya compten, també gràcies a la donació d'una empresa, amb diversos sanitaris portàtils. Els donatius de material han arribat al punt que ahir a Barcelona es discutia -de forma assembleària, lògicament- si seguir acceptant diners, perquè la suma recaptada, uns 700 euros, no s'està utilitzant.

Un altre dels ingredients clau de les dues acampades és la informació, la difusió dels missatges. Fins i tot aquí s'ha dividit la tasca entre els que s'encarreguen de l'àrea de comunicació i premsa, en què ahir al matí es repassaven les informacions publicades sobre l'acampada igual que en un servei de premsa institucional. Això sí, a Barcelona no hi ha portaveu. Al contactar amb els voluntaris la primera resposta és aquesta:«Que quedi clar, et parlo a títol personal, tots som portaveus».

Al marge de premsa, hi ha un altre grup, definit com a extensió i difusió per mirar de difondre la convocatòria a altres països. Els missatges són tan diversos com les propostes de la comissió d'activitats. Ahir a Barcelona el menú era: debat sobre els mitjans de comunicació, cabaret, taller de malabars i debat sobre la crisi energètica.

Tot aquest desplegament es va completar ahir, en el cas de la plaça de Catalunya, amb la instal·lació de grans mapes als accessos a la plaça. Com si es tractés d'un punt d'informació turística municipal, s'hi indicaven les zones amb material informatiu i les diferents àrees creades. A Madrid aquesta organització va portar fins i tot a crear una àrea d'objectes perduts, en què hi havia una cartera amb 50 euros o una

bossa.

Notícies relacionades

Ha explotat la bombolla

Madrid desperta abans que Barcelona

Amb tota aquesta organització

-no exempta del caos de certs debats improvisats i de pancartes espontànies- els acampats miraven de captar l'atenció de turistes, curiosos i persones que anaven a solidaritzar-se amb l'acampada perquè firmessin en suport de la seva causa. Una causa en revisió permanent, com ho demostrava la reunió improvisada que uns trenta joves van celebrar a Barcelona després d'haver participat en una acció pacífica de protesta a l'interior d'una seu bancària propera. Discutien incansablement sobre el que s'havia fet, com s'havia fet i, sobretot, com tornar-ho a fer.