La revolució és necessària per avançar

Revolució és una paraula que fa molta por. La voluntat d'estatisme d'una societat és el primer símptoma que el sistema ha caducat. I aquest sistema demostra, amb la seva aversió als conceptes revolucionaris, la seva actual caducitat. Durant anys, s'ha creat un imaginari popular al voltant de la paraula revolució, i hi ha hagut esforços intensos perquè es relacioni amb imatges d'explosions, de terrorisme, de còctels molotov i de guerrilla urbana.

No obstant això, les revolucions són el mecanisme de progrés que tenen les societats. Les revolucions culturals sempre han fet progressar l'ésser humà. La revolució antropocèntrica va posar fi a l'edat mitjana. El romanticisme va ser una altra revolució cultural, que va canviar moltes concepcions humanes, entre elles la creació artística. Els moviments feministes, els moviments obrers, el maig del 68... Les revolucions que volen millorar el rerefons cultural de les persones sempre són positives, perquè de la contraposició d'idees, del conflicte, sempre sorgeixen noves idees. I un sistema que té por de les noves idees és un sistema condemnat a desaparèixer.

Notícies relacionades

Puig insta els acampats a anar-se'n abans de la final

25 anys impulsant l’acció social amb una dotació de 502 milions d’euros

En realitat, no tinc cap dubte que el món canviarà moltíssim en les pròximes dècades. Aquestes mobilitzacions ciutadanes són potser el primer símptoma massiu d'un conflicte que és, o serà, en tot cas, transversal a tota la societat. La gent espera respostes comprensibles, espera etiquetar-nos en dretes o esquerres, en propostes. Si arriba el moment en què se'ns pot emmarcar en els marcs preexistents de la societat actual, voldrà dir que la revolució s'ha acabat. I la revolució acaba de començar, i pot ser que s'acabi d'aquí 50 anys.

La necessitat de canvi anirà creixent i s'anirà traslladant a tota la ciutadania. És un procés imparable perquè l'ésser humà, per definició, busca millorar el seu entorn per millorar la seva pròpia vida. Els analgèsics del sistema -la televisió escombraries, la transformació de l'art en un producte de consum, la mercantilització del pensament- són coses que aniran caient lentament, molt lentament, fins que els ciutadans puguin caminar junts cap a un futur millor. I arribarà un dia que farà falta una nova revolució. Serà benvinguda.