ACCIÓ MÉS ENLLÀ DE LES PLACES: Utilitzar internet, dosificar, insistir i definir objectius

Algú tan poc sospitós de ser crític amb les acampades com Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau i un dels referents del moviment, reconeixia fa uns dies que aquesta forma de protesta «es pot acabar podrint» si s'eternitza. I proposava un període de reflexió i convocar noves accions després de l'estiu. Les assemblees d'avui en l'acampada de la Puerta del Sol, a Madrid, i de la plaça de Catalunya, a Barcelona, podrien decidir donar per finalitzada aquesta forma de protesta. La següent pregunta serà: ¿com es pot continuar?

LA TÀCTICA I EL MITJÀ TERMINI / El professor Vicenç Navarro, en un text sobre les protestes, recorda: «La lluita per la democràcia es produeix dia a dia. I en aquest procés el que és important a vegades, més que la velocitat de canvi, és l'orientació d'aquest canvi». Experts a organitzar protestes i reivindicacions concretes com Francisco Polo, que al capdavant de l'organització Actuable va aconseguir que Espanya deixés de fabricar i vendre bombes de dispersió, recomana «aglutinar gent en un manifest perquè persisteixi en el temps. Haurien de centrar els esforços a crear una organització». I a partir d'aquí, afegeix, decidir els moments més adequats per realitzar actuacions i usar molt internet. Hördur Torfa, l'artista islandès que va iniciar en solitari les mobilitzacions que van fer caure el Govern per les seves mesures anticrisi, explica la seva recepta basada en la constància: «Plantejar unes quantes demandes, clares i raonables, i insistir-hi de forma sistemàtica amb una sèrie d'accions fins a aconseguir resultats. Llavors, parar i descansar».