SENTIMENT AMB RECORREGUT La potència d'un malestar sense generació ni classe

Tots els analistes coincideixen: els sentiments d'indignació, afartament, falta d'expectatives de futur i ganes de canvis polítics i socials persistiran més enllà d'unes acampades que tots donen per liquidades. «Aquestes coses mai passen sense deixar pòsit. S'ha passat del malestar a la indignació. Tinc la sensació que, com que les causes del malestar existeixen, perquè la frustració generada per Zapatero és molt gran, veurem diverses manifestacions en el futur, algunes de continuïtat amb aquest moviment, d'altres no», opina el filòsof i escriptor Josep Ramoneda.

«Si s'analitza des del punt de vista de la política clàssica, xoca una certa immaduresa, però des d'una lògica més profunda, hi ha un tema de fons: una generació nova en política que entén que hi ha problemes col·lectius sense una solució individual i que les visions tradicionals de partits i sindicats ja no serveixen», opina Joan Subirats.

Notícies relacionades

ACCIÓ MÉS ENLLÀ DE LES PLACES: Utilitzar internet, dosificar, insistir i definir objectius

ENTRAR O NO EN POLÍTICA: Pros i contres de donar forma de partit a l'enuig social

INFLUÈNCIA / José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, creu que «el que ha originat aquest moviment és una presa de consciència de les causes de la desafecció cap a l'esquerra». «Crec que és un avanç

-afegeix-, significa tornar a les arrels de la socialdemocràcia». «És una cosa molt nova que hagi aflorat un malestar intergeneracional i interclassista, que s'hagin acumulat indignacions diverses», descriu Jaume Funes. «Els indignats poden aparèixer com a actor polític i social capaç d'influir en l'agenda política i mediàtica», pronostica el professor d'ideologies polítiques Jaime Pastor.