Eclipsis democràtics

La dignitat dels representants legítims de la sobirania popular va patir un greu atemptat dimecres al ser agredits per una minoria d'exaltats que van assetjar el parc de la Ciutadella sota la coartada del moviment dels indignats. Membres del Govern han comparat aquests aldarulls amb la guerrilla urbana i lakale borrokai fins i tot els han equiparat al 23-F. Probablement per la seva edat, aquests membres de l'Executiu català no van estar presents en els no menys greus incidents que simpatitzants de Jordi Pujol i militants de Convergència Democràtica de Catalunya van protagonitzar fa una mica més de 27 anys dins de la mateixa Ciutadella on altres legítims representants de la sobirania popular van ser increpats, insultats, sacsejats i fins i tot amenaçats de mort.

Eren altres exaltats, però van exhibir una virulència similar. El 30 de maig de 1984, poc després que Pujol fos investit per segona vegada president de la Generalitat, el seu llavors principal adversari, Raimon Obiols, primer secretari del PSC, va ser agredit amb objectes, cops i insults quan sortia de l'edifici de la cambra legislativa. Altres dirigents socialistes van ser escridassats i increpats pel mateix grup, malgrat haver esperat un temps fins que la manifestació convocada per CDC a les portes del Parlament es traslladés a la plaça de Sant Jaume. Tant aquells nacionalistes enfurismats com els que només es van dedicar a encoratjar Pujol a l'antic arsenal construït per Felip V culpaven els socialistes catalans de ser els impulsors de la querella incoada contra el president per la seva gestió al capdavant de Banca Catalana.

Agitació i propaganda

Pocs dies després que Pujol aconseguís la seva primera majoria absoluta, la fiscalia de l'Audiència de Barcelona es va querellar contra ell per unes greus irregularitats detectades en aquella entitat financera. Els nacionalistes s'ho van prendre com una declaració de guerra, un torpede contra la santabàrbara del vaixell insígnia convergent. L'aparell d'agitació i propaganda del partit, amb la inestimable ajuda de TV-3 -aleshores creada de feia poc i dirigida pel periodista Alfons Quintà-, va funcionar a tota màquina per aconseguir que el dia de la investidura de Jordi Pujol desenes de milers de catalans -gairebé 100.000, segons la crònica d'EL PERIÓDICO- fessin sentir la seva ira davant la seu del Parlament, primer, i davant el Palau de la Generalitat, més tard.

Al balcó de la plaça de Sant Jaume, escenari de tantes proclames històriques, va ser on Pujol va pronunciar una de les seves arengues més citades:«Deixeu-me dir una cosa per última vegada. El Govern de Madrid, o el central, més ben dit, ha fet una jugada indigna. A partir d'ara, quan s'esmentin les paraules moral i ètica podrem parlar nosaltres, però no ells».

Feia molt pocs minuts que els més significatius representants d'«ells»

-Obiols, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, Romà Planas, Anna Balletbò- havien estat acomiadats al Parlament amb cops, gestos obscens i crits com:«¡Obiols, cabró, som una nació!»,«¡Botifler!»,«¡Traïdor!»o«¡Mateu-lo! ¡Mateu-lo!». El president i el vicepresident del Govern espanyol també van ser recordats amb«Felipe i Guerra ataquen la nostra terra»,encara que es van sentir altres consignes perennes:«Fora les forces d'ocupació».Un diari conservador barceloní va relatar:«Els Mossos d'Escuadra (sic) van haver de córrer molts metres vora el cotxe d'Obiols perquè aquest no fos colpejat i interceptat».

El servei d'ordre muntat pel partit va ser coordinat per Lluís Renau, director general de Seguretat Ciutadana, que s'hi va mirar tant que va intentar tallar el pas dels mossos que escortaven Pujol. Ara, 27 anys després, Pujol i Maragall viuen retirats de la política activa; Obiols és eurodiputat i prefereix«no remoure aquells successos vergonyosos», i Lluís Re-

Notícies relacionades

Algú ho havia de dir

Els indignats fan pinya contra la violència per recuperar suport social

nau ha aparegut en l'acte de Baltasar Garzón per cobrar comissions per una requalificació destapada en l'operació Pretòria.

El 15 de juny hi va haver eclipsi de lluna. El 30 de maig de 1984, eclipsi solar. Les dues dates, la democràcia també va estar oculta unes hores a Catalunya.