Desenes de milers d'indignats ocupen en pau els carrers d'Espanya

Èxit inapel·lable i pacífic dels indignats a tot Espanya. Després d'un convuls mes de vida, durant el qual aquest moviment espontani i sense líders ha estat alguna vegada a la corda fluixa, ahir les manifestacions celebrades en unes 50 ciutats d'Espanya, i també a Brussel·les, París i Lisboa, van reunir moltes desenes de milers de ciutadans i van aconseguir recuperar i augmentar l'esperit inicial del 15-M, massiu, plural i no violent, contra les retallades socials, la crisi i el sistema polític. Més de 100.000 persones van desfilar a Barcelona i gairebé 50.000 ho van fer a Madrid, les dues ciutats amb més participació.

A Barcelona, a més a més, la marxa, des de la plaça de Catalunya fins al Pla de Palau, va ser una revàlida exitosa perquè va transcórrer de manera absolutament pacífica, festiva i familiar. Exactament el que pretenien els indignats després de veure la seva imatge tacada dimecres passat amb motiu dels atacs a diputats davant del Parlament. No va ser necessari que el servei d'ordre dels organitzadors, equipat amb petos fluorescents amb el lemaViolència, no, hagués d'actuar. En l'ambient hi flotava la necessitat de superar aquesta paraula: violència. Però des del primer moment es va intuir que els Mossos d'Esquadra no necessitarien intervenir-hi. Al final de la protesta, dos centenars de manifestants es van concentrar a les portes del Parlament, davant dels Mossos, però finalment se'n van anar sense causar cap incident.

Al Pla de Palau, al final de la marxa, els organitzadors fins i tot van fer una crida a la ciutadania a no seguir el camí cap al parc de la Ciutadella per evitar problemes. A tot estirar, es van poder veure alguns manifestants passant per davant de les furgonetes dels Mossos d'Esquadra amb les mans alçades i portant nassos de pallasso.

INTERGENERACIONAL //El protagonisme va ser, doncs, per a l'acció pacífica en una manifestació més que plural: àvies que explicaven com havien corregut davant de la policia franquista i se solidaritzaven amb els seus néts per la falta de futur; intel·lectuals com Vicenç Navarro, Joan Subirats, Manel Delgado o un aclamat Arcadi Oliveres; artistes com Mariscal; adolescents com l'Aroa i la Paula, de 14 i 15 anys, que anaven per primera vegada a una manifestació

-«perquè és el nostre futur»-; metges, treballadors acomiadats d'una Telefónica amb beneficis; sindicalistes; acampats de la plaça de Catalunya; dones de mitjana edat amb les seves mares; nens amb el lema¿Per què he de pagar jo els plats trencats?a la samarreta; joves vestits de pallasso, i grups procedents de barris de Barcelona i ciutats de les comarques vallesanes, el Maresme o el Baix Llobregat.

Els lemes de les pancartes reproduïen una infinitat de malestars, darrere de la consigna principal d'El carrer és nostre, no pagarem la seva crisi. Hi havia referències a les retallades socials i de les pensions, lemes contra el capitalisme, crits dePuig dimissió,i moltes crítiques als representants polítics:Polítics, gestors del capitalisme,En diuen democràcia i no ho ésoNo ens representen.

L'èxit de Barcelona va arribar precedit per la gran capacitat de convocatòria matutina a Madrid. Les sis multitudinàries marxes que van sortir de diferents barris de la ciutat i dels municipis de Leganés i Getafe van confluir a l'entorn de la plaça de Neptuno, a uns 300 metres del Congrés dels Diputats. Un fort dispositiu policial impedia als manifestants acostar-se al Congrés ni per la Carrera de San Jerónimo ni per cap dels carrers adjacents, que van quedar convertits en vies fantasmes.

MADRID, TAMBÉ EN PAU // Centenars de manifestants protestaven davant de les tanques de la Carrera de San Jerónimo i increpaven els agents de la Policia Nacional que, des de l'altre costat, vigilaven impàvids que ningú trenqués el cordó de seguretat. «Eso, eso, eso, todos al Congreso», «de-

jadnos pasar, no vamos a robar», cridaven els manifestants. La prova de foc perquè la protesta es guanyés la fama de pacífica i festiva que s'havien proposat els convocants era que ningú saltés aquesta tanca i en això es van esforçar els membres de la comissió de respecte (servei d'ordre), que van formar un cordó humà de manifestants perquè ningú s'acostés a menys de dos metres de les tanques. Malgrat això, van haver de frenar més d'un exaltat.

A partir de les dues del migdia, els assistents van començar a buscar un lloc a l'ombra on dinar, a recer de la intensa calor que va dominar la jornada.

Abans es van llegir alguns comunicats. En un d'ells, Democràcia Real Ja -una de les organitzacions que recolzaven la marxa convocada per la Coordinadora de Barris i Pobles en Lluita- van demanar «començar a treballar per preparar una vaga general», iniciativa que va ser corejada amb entusiasme per alguns dels assistents. També a Barcelona els crits a favor de la vaga es van fer notar, però de moment el gruix del moviment no té previst anar per aquest camí, ni a Barcelona, ni a Madrid.

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

Un altre col·lectiu del 15-M va aprofitar per impulsar la iniciativa de convocar un referèndum popular el 15 d'octubre en el qual es pretén sotmetre a consulta qüestions sobre el model electoral, els impostos, la independència del poder judicial, la participació ciutadana i també l'economia.

Aquesta proposta posa al damunt de la taula un dels reptes del moviment: respondre a la pregunta ¿i ara, què? Més enllà del suport social a les manifestacions, els indignats eren ahir a la nit conscients que el seu repte encara és més elevat: canalitzar l'energia alliberada. «Tot està per fer i tot és possible», recordava un activista del moviment parafrasejant el poeta Miquel Martí i Pol. Un altre, Enric, reconeixia que ahir el col·lectiu va tenir un moment de pau, però ara «ha de prendre consciència de si mateix i polir els extrems -els grups violents oantitot, d'una banda, i les tendències méslight, de l'altraSEnD, mitjançant la força dels barris i internet». Per aconseguir-ho disposen del que ahir el manifestant i expert en polítiques públiques Joan Subirats resumia d'aquesta manera: «Això durarà».