19-J: la batalla de Barcelona

Recibirán cinco resmas de papel tipo 19. Aquest telegrama (hi ha versions lleugerament diferents) és el senyal que esperen els conspiradors per fer sortir les tropes al carrer a Barcelona: el 19 de juliol a les 5 hores. La notícia no és una sorpresa per a ningú. A diferència d'altres punts d'Espanya, les autoritats republicanes i els sindicats estan previnguts i han fet plans per resistir.

El comissari d'Ordre Públic de la Generalitat, el capità Frederic Escofet, i el seu subordinat i cap de la Unió Militar Republicana Antifeixista a Catalunya, el coronel Vicenç Guarner, són els cervells del contraatac. Els informadors de Guarner coneixen la constitució de la junta rebel a Barcelona el 18 de maig, i acaben detenint un capità amb documentació comprometedora. Escofet estableix una xarxa de vigilància, relleva els comandaments de la Guàrdia d'Assalt i planifica la resistència als carrers.

Arriba el 18 de juliol. El cop ha començat i les escoltes telefòniques revelen que la matinada del 19 de juliol s'estendrà a Barcelona. Escofet es garanteix la lleialtat dels comandaments de la Guàrdia Civil (Aranguren, Brotons i Escobar), que concentraran els seus homes a les casernes d'Ausiàs March i Consell de Cent (l'actual redacció d'EL PERIÓDICO) i a la Conselleria de Governació. Escofet demana dues vegades al general amb comandament a Catalunya, Llano de la Encomienda, que detingui 70 oficials. El general, que creu en la paraula dels seus homes, s'hi nega. «Era lleial però idiota», dirà d'ell Escofet.

Mentrestant, els dirigents de la CNT es reuneixen. Durruti, els germans Ascaso i García Oliver passaran la nit al número 276 del carrer de Pujades, al Poblenou. Els camions i les armes que han aconseguit pel seu compte els esperen al camp del Júpiter. Quan els militars es moguin de les seves casernes a la perifèria, les sirenes de les fàbriques donaran el senyal. Els anarquistes aixecaran barricades i els assetjaran mentre marxin pels carrers.

Tot està preparat perquè s'en- frontin als carrers les unitats de la guarnició de Barcelona (dos regiments d'infanteria, dos de cavalleria, dos d'artilleria i un batalló de sapadors) contra uns 2.500 agents de seguretat.

A partir de les quatre de la matinada del 19 de juliol, els rebels detenen els oficials lleials a les casernes, se'ls sumen tres centenars de civils (més carlistes que falangistes) i marxen sobre el centre. Els espera la Guàrdia d'Assalt a Diagonal/passeig de Gràcia, Pla de Palau, Correus, Telefónica, Ràdio Barcelona, Ràdio Associació, plaça d'Espanya i comissaria de Via Laietana, on Companys i Escofet dirigeixen el dispositiu. La CNT resistirà sobretot a les barricades de Sants, el Paral·lel i la Rambla. A l'avinguda d'Icària faran barricades mòbils amb bobines de paper.

A les 12 hores s'acaba la primera fase de la batalla. Els militars han estat rebutjats al Poblenou, la Diagonal i el carrer de la Diputació. Controlen les places d'Espanya, Colom, Universitat i Catalunya, però la Guàrdia d'Assalt els impedeix entrar a Ciutat Vella, mentre que els sindicats els assetgen per la rereguarda. El general Goded arriba des de Mallorca en hidroavió per posar-se al timó de l'operació, però no aconsegueix revertir la situació.

L'hora de la veritat arriba quan Escofet demana que entri en joc la Guàrdia Civil. Una columna de 400 uniformes verds, comandada pel coronel Antonio Escobar, desfila per la Via Laietana a les 14 hores. Companys i Escofet, al balcó, contenen la respiració. Escobar es quadra i es dirigeix a assaltar els reductes militars a les places de Catalunya i Universitat. A partir d'aleshores, la jornada està guanyada.

A la tarda forces de seguretat i milicians assalten capitania i arresten Goded, a qui Companys, ja a la Generalitat, convenç perquè comuniqui per ràdio la seva rendició. El seu missatge desactiva la revolta a la resta de Catalunya. L'últim reducte, a les Drassanes, cau el dia 20, en un assalt encapçalat pels anarquistes, que arriben els primers a la caserna d'artilleria de Sant Andreu i s'apoderen de 30.000 fusells.

Notícies relacionades

Alerta a Catalunya: si reps aquest missatge de la DGT, ets víctima d'una estafa

La nova presidenta del TSJC demana «respecte» a les sentències després de l’absolució d’Alves

La CNT i la FAI controlen el carrer. Juan García Oliver proposa prendre el poder i anul·lar la Generalitat. La majoria prefereix integrar-se el 21 de juliol en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que s'escapa del control de Companys i exerceix un poder revolucionari durant nou setmanes. Aquell estiu la violència revo-

lucionària acaba amb la vida de 3.400 persones. Escofet, sense el qual el cop hauria triomfat a Barcelona, dimiteix per no convertir-se en «el comissari de desordre públic».