«Jo venc, ells peguen»

Andrée col·loca amb compte figures de fusta tallada, algunes d'una sola peça, sobre la manta. També recolza dues grans màscares somrients contra la paret. Però Andrée no somriu. Al passeig marítim de Coma-ruga (Baix Penedès) l'estiu no va bé.

«Els policies són dolents, molt dolents», etziba Andrée, enmig d'un sense fi d'anades i vingudes, deixant soles les girafes tallades de llargues potes, tortugues de fusta massissa i elegants figuretes humanes. No sembla tenir por dels robatoris.«Allà tinc un amic vigilant. Em fa més por la policia»,diu.

L'amic guaita

Costa veure l'amic entre la multitud de gent que hi ha al passeig. Però hi és, mirant de reüll sense perdre detall. Andrée tampoc abaixa la guàrdia. Està atent mentre dóna conversa i escombra amb la mirada qualsevol senyal d'alerta.

La manta no és una simple protecció perquè la mercaderia no s'espatlli a terra. És la manera de recollir en segons i sortir corrent sense perdre res de la seva valuosa mercaderia. Andrée no ho té tan fàcil. L'artesania que ven és poc manejable.«És artesania del meu país, del Senegal. Res de coses lletges dels xinesos. Però la policia m'insulta i em diu que tot això és porqueria»,explica desencantat.

La manta d'Andrée és just en una travessia del passeig. Hi ha el seu cotxe, un vell Talbot, que fa servir de magatzem improvisat. La mateixa gent que omple el passeig és, sense saber-ho, una protecció per al venedor davant de la policia.

Aquest estiu a penes hi ha manters al passeig i no es troba ni una sola bossa d'imitació.«Potser la setmana que ve hi haurà alguna cosa més. Aquest any és molt difícil, la policia és molt dolenta»,repeteix Samba, un altre manter, que no ho diu per dir. Mostra un blau als ronyons i assegura que és un cop de porra dels agents. «Hi va haver una baralla fa dies i mira, encara el tinc. Jo venc, ells peguen»,clama. No obstant, les respostes són ambigües pel que fa a com i quan va passar.«És igual, som animals per a ells. Ens persegueixen a l'estació, al carrer, a tot arreu».

Notícies relacionades

Dos mesos de pressió policial redueixen el nombre de manters

Les sabates vermelles

Confusió amb un turista

Samba està de mal humor. Fa una calor espantosa i és un sacrifici no beure gens fins que es pongui el sol, tal com mana el Ramadà. Les vendes tampoc van bé. Els manters pateixen la crisi, aguditzada per la seva pròpia situació.«No hi ha diners i, com que la gent sap que tenim pressa a vendre per si ve la policia, ens donen el que volen; l'any passat era millor».De sobte, Samba somriu d'orella a orella al recordar una anècdota.«L'altre dia van parar un negre al baixar del tren i el van empènyer de males maneres... i va resultar que era un turista francès».I li brillen els ulls mentre vigila.