Les sabates vermelles

Agost. Vespre. Un poble del litoral. Bogdan recull ferralla a la plaça, a pocs metres de l'ajuntament. Treballa un parell d'hores resseguint els contenidors amb la camioneta del seu veí Josemi, que surt a la mar cada nit en el petit vaixell que comparteix amb quatre pescadors més. Cada matí, el Josemi aparta una galleda de peixextraque la Rosa, la seva dona, ven a pocs metres de la llotja a lespijasde la urbanització;les Tous,les anomenen. Al poble saben que la Rosa fa tripijocs amb el peix però ningú en diu res, perquè la Mary, la germana de la Rosa, treballa al súper de la plaça i quan tanca surt amb unes quantes bosses de «cosetes una mica caducades» que reparteix a meitat de preu en algun lloc, als blocs i a casa de l'Ahmed i de la Chari, que, com que tenen un cunyat a Andorra, van i vénen amb l'Ibiza de la Chari carregats de Winston i de Marlboro que venen els dissabtes a la nit al passeig marítim.

La llista de veïns del poble que es busquen la vida driblant la legalitat és tan llarga i inclou tants perfils, nacionalitats, edats i passats que segurament s'haurien de modificar els paràmetres del cens per donar-li forma. Tots coincideixen de tant en tant al bar Jacinto i es prenen una canya a la terrassa de l'establiment. Són l'altra xarxa social -la necessitada picaresca- que es mou des de ja fa un temps entre nosaltres: la nova gent del carrer no viatgera que es cola per les escletxes de la realitat i treu aigua de l'ample desert que la crisi ha anat expandint sobre el que

hi ha.

«TOTS SOM POBRES» / «Ara tots som iguals», m'ha deixat anar Bogdan amb cara de circumstàncies i dues dents d'or al costat del contenidor de roba quan he coincidit amb ell mentre he tret a passejar el gos. «Romanesos, gitanos, peruans, bolivians, catalans, castellans… Tant se val. Tots som pobres i ja està». Després mira a banda i banda del carrer i abaixa la veu: «Si vols coure, en tinc. Bon coure, fil de tren. Ve del camp».

Dos carrers més avall, les botigues han posat llençols al davant de les seves portes il·luminades amb espelmes enceses. Amb lletres d'impremta hi han escrit:Ja n'hi ha prou de top manta. Ajuntament, actua ja. Entre les desenes de turistes i estiuejants, una dona fa girar les claus del seu Audi 6 a la mà mentre nega amb el cap i murmura: «Ja està bé, quina vergonya». Però quan veu passar la Rosa la crida i li diu: «Escolta, maca, demà guarda'm un rap, si pots, i dos quilos de sardines. I si passes a deixar-m'ho per casa et donaré un parell de sabates noves, però ben noves, i unes jaquetes d'hivern que els meus fills ja no volen perquè els han quedat petites».

Notícies relacionades

Dos mesos de pressió policial redueixen el nombre de manters

«Jo venc, ells peguen»

I la Rosa li diu que i tant que sí, que sila Tous de les metxes i el clauer vol rap ja s'encarregarà ella de treure'l d'on sigui, perquè creu que la seva cosina Isa en té un de congelat que va comprar al Mercadona que a les males servirà. I llavors agafa el mòbil i truca al Josemi, que ha tornat a connectar-li la llum a la Trini a la presa de l'escala perquè el veí cabró que els havia denunciat resulta que fa una setmana que el van fer fora del pis perquè la hipoteca, ja se sap... «Que està la cosa cabrona fins i tot per als que ni cosa tenen», i queden, com fan cada nit, al bar, el del Jacinto, que s'enrotlla i els posa un plat de braves amb les canyes, que en realitat són les que sobraran del dia, però és igual, són braves. I arriba Bogdan, i la Trini, i la Rosa i els xavals, i s'ha d'ajuntar una taula a la primera, i una tercera, i una quarta, i és l'agost, i fa calor, i la crisi també s'asseu a la taula entre el fum dels Winston andorrans, la gasosa, els mocs del Javi i la pantalla de la tele de plasma penjada a la finestra del bar en què el Papa s'asseu en un tron i ensenya unes sabates vermelles de 600 euros el parell i que fan somriure la Rosa perquè de sobte se li acut que potser les que li regalaràla Tous també seran així, vermelles i cares, i que potser, amb sort, les revèn per 50 i té una alegria.

Que és estiu. I hi ha crisi.