Anàlisi
Fort amb els més febles
Fort amb els febles, tou amb els poderosos. El Govern dels millors de la Generalitat d'Artur Masfustiga els perceptors de la renda mínima d'inserció (RMI), febles entre els febles, mentre no té incovenient a eliminar l'impost de successions a les grans fortunes. Persegueix el frau dels pobres de solemnitat, però encara no ha anunciat una campanya per augmentar la recaptació pels tributs que estan sota la seva competència.
No era això el que s'esperava de les primeres paraules dels dirigents de CiU immediatament després de conèixer-se la seva victòria en les eleccions del novembre passat, plenes de promeses de governar per a tothom i de conservar el model social construït en les últimes dècades.
Ja se'ls va veure el llautó quan van intentar excloure de l'assistència sanitària pública els immigrants recents. Ara han congelat des del mes de juny la incorporació de nous beneficiaris de la RMI i han depurat d'una manera bèstia la llista dels que la percebien. ¿Que hi havia frau? Segurament que n'hi ha, com n'hi deu haver en el subsidi per desocupació. Però, ¿algú s'imagina que un Govern posés de cap per avall la percepció de l'atur amb l'argument que s'han de desemmascarar els infractors abans de seguir pagant als que tenen dret legal a la percepció (han cotitzat per a això, no ho oblidem)? La bronca seria descomunal. Però els perceptors de la RMI no tenen capacitat de mobilització.
Llegeixo que el secretari general d'Empresa i Ocupació,Enric Colet,subordinat del consellerFrancesc Xavier Mena, principal autor del disbarat, ha declarat que eren plenament conscients del que podia passar amb la decisió de modificar per sorpresa el sistema tradicional d'abonar la RMI: «Sabíem que hi havia gent que patiria una mica». ¡Quin horror! Aquest senyor ja es deu haver assabentat que els exclosos són desenes de milers i que l'increment de la demanda d'ajudes bàsiques a les entitats d'acció social és espectacular, i per això el patiment ja és intolerable i no es tracta d'incrementar-lo ni «una mica» tan sols.
El consellerMenaiJosep Lluís Cleries,titular aquest últim de Benestar Social, compareixen avui al Parlament per explicar la seva polèmica gestió en els canvis en la renda mínima d'inserció. Hi ha indicis que l'ànima social que encara hi ha en bona part de la militància de Convergència i d'Unió veu amb mals ulls la forma, i esperem que també el fons, de les actuacions del consellerMena,i que aquest es veurà obligat a demanar disculpes i a fer autocrítica. Val més això que res.
Però l'oposició socialista i popular no ho tenen gens fàcil per criticar. L'acord aconseguit entre el PSOE i el PP per posar límit a la Constitució al dèficit públic pesarà com una llosa en les polítiques expansives que es podrien utilitzar per, en última instància, ajudar els més desafavorits i garantir la cohesió social. I resulta provincià que la crítica a aquesta reforma constitucional des de Catalunya se circumscrigui al fet que afectarà la sobirania de la Generalitat.
- Primeres paraules de Cristina Serra després de la seva separació de Pep Guardiola
- Les clarisses abandonaran al febrer el monestir de Pedralbes
- Primeres operacions policials contra els migrants
- La primera ofensiva de Trump fulmina l’herència de Biden
- Pimec celebra mig segle amb els expresidents de la Generalitat
- Aritmètica parlamentària El Govern central negocia in extremis amb Junts per salvar la pujada de les pensions després del no del PP
- Infraestructures El segon gran tall de 10 mesos a l’R3 de Rodalies entre Parets i la Garriga començarà després de Sant Joan
- Educació a Catalunya Professors de català fan una crida a no corregir la selectivitat per mostrar el seu malestar amb el Departament
- Entre Vila-real i l’Hospitalet Cau un clan familiar que es va apropiar de 19 vehicles d’alta gamma d’un servei de subscripció conegut com ‘el netflix dels cotxes’
- Sanció «molt greu» Treball multa Glovo per preguntar en les seves entrevistes de feina per la identitat de gènere dels candidats