La Generalitat fa tres mesos que no dóna noves rendes mínimes

Desenes d'expedients de persones que sol·liciten ser donades d'alta en el programa de la renda mínima d'inserció (RMI) descansen en un calaix desconegut. Fa un, dos, tres mesos que estan paralitzats, alguns fins i tot més, i, tal com estan les coses, no sembla que hagin de sortir aviat de l'oblit. Almenys mentre la Generalitat segueixi revisant els requisits que han de complir els beneficiaris de l'ajuda. Darrere de cada una d'aquestes sol·licituds -és difícil calcular quantes són- hi ha una persona, una família, que no percep cap ingrés i que, en la majoria dels casos, reuneix les condicions per ser perceptora. Hi ha situacions que es remunten fins i tot al mes de març passat, segons asseguren alguns treballadors socials de l'àrea de Barcelona.

«Algunes organitzacions socials han comunicat que almenys des del mes juny, la Generalitat no ha aprovat cap nova sol·licitud de renda mínima», confirma Teresa Crespo, presidenta de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), una associació que agrupa un total de 85 organitzacions. Crespo, que també presideix el Consell Assessor per a Polítiques Socials i Familiars de la Generalitat, té por que la modificació introduïda pel Govern de la Generalitat en l'última llei de pressupostos afecti els expedients de RMI fins a finals d'any. «Si les noves ajudes depenen d'una partida pressupostària que, segons assegura la mateixa Generalitat, ja s'està esgotant, no veig com s'ho faran per continuar donant d'alta nous expedients», observa.

L'HORA DE LES EXPLICACIONS / La qüestió queda sobre la taula, a l'espera de les explicacions que puguin oferir avui al Parlament els consellers responsables de la gestió de la RMI, el titular de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries -que ja ha demanat disculpes públiques per les molèsties ocasionades als receptors durant aquest mes d'agost- i el d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena.

De totes maneres, els treballadors del tercer sector tenen la impressió que «aquestes sol·licituds quedaran en els llimbs durant bastant temps», assenyala Pilar Aguilar, de la fundació Institut de Reinserció Social (Ires). La sospita la confirmen assistents socials del Prat de Llobregat i de Sant Boi, que des del maig han tramitat una desena de peticions d'alta per a la renda mínima sense que, fins ara, la Generalitat els hagi donat resposta. «De fet, sembla que la comissió interdepartamental de la RMI, l'organisme que ha de decidir sobre els expedients, no es reuneix des de fa un temps», apunta una treballadora del Baix Llobregat.

PROCÉS MÉS LENT / L'única explicació sobre això que fins ara ha donat el Govern de la Generalitat són les declaracions fetes el 9 d'agost passat pel secretari general de la Conselleria d'Empresa i Ocupació, Enric Colet, que assegurava que «a partir d'ara, la Generalitat serà molt més estricta amb els nous expedients». Colet va admetre que «el procés de concessió d'altes en la renda mínima serà, per tant, més lent». Fonts d'aquest departament no van poder confirmar ahir si les ajudes estan efectivament congelades, com afirmen les diferents entitats socials, o si només s'ha alentit l'aprovació de noves altes.

Però el que més preocupa els que treballen en el sector és que les ajudes quedin definitivament paralitzades fins a finals d'any perquè ja s'hagin esgotat els 130 milions d'euros que la Generalitat havia destinat a aquest concepte. La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, assegurava dimecres en un comunicat haver «tingut coneixement que el Govern de la Generalitat estudia desestimar automàticament per falta de pressupost les sol·licituds registrades a partir de l'1 de juliol».

L'afirmació coincideix amb les sospites llançades a principis d'agost per alguns partits polítics de l'oposició, que van assegurar que la comissió interdepartamental de la RMI havia comunicat, en una nota interna, que ja no hi ha diners a les arques autonòmiques per ampliar la llista de receptors de la RMI. El rumor va ser desmentit immediatament per la Generalitat, que va negar haver donat instruccions perquè no s'acceptessin noves altes.

Un altre dels temors dels treballadors socials és que als expedients pendents «se'ls apliquin els nous criteris, molt més severs que els que hi havia fins ara», assenyala Aguilar. Entre altres condicions, el Govern de la Generalitat va incloure en la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2011 l'obligació que els beneficiaris acreditessin un mínim de dos anys de residència a Catalu-

Notícies relacionades

L'oposició reclamarà avui que el Govern assumeixi responsabilitats

Fort amb els més febles

nya i que l'import màxim a percebre no superés el salari mínim interprofessional, fixat en 640 euros

mensuals.