El Govern català afila el discurs i les polítiques per als immigrants

La Generalitat dóna per fet un canvi de paradigma en el discurs sobre la immigració. Les tesis dures sobre els estrangers ara són la norma. Els temps canvien i les necessitats també. El nou Executiu de CiU va donar per mort el discurs políticament correcte quan va arribar al poder. I s'hi ha esforçat. Elbonismeés història al Palau de la Generalitat. Una altra cosa és concloure que també en el fons i en el contingut hi ha hagut tanta duresa: algunes restriccions en l'accés a ajudes, però limitades.

Del que no hi ha cap dubte és que el discurs del Govern ja no contempla l'eufemisme. L'últim exemple d'això és recent. Dies enrere, el conseller d'Interior, Felip Puig, va tornar a demostrar que no li sap greu dir les coses sense miraments. Va afirmar que existeix «una certa tendència d'alguns col·lectius que acaben organitzant-se per ètnies o per clans, com els peruans a les autopistes, o determinats col·lectius romanesos en el robatori de coure, o de sud-americans en bandes urbanes de petita delinqüència al carrer». I va afegir que en la seva opinió aquesta sentència, que associa el país d'origen amb alguns delictes, ha de ser esgrimida «sense hipocresia». La frase va ser matisada: «La delinqüència no té raça, ni religió, ni color de pell». Tot i això, el missatge va quedar clar, i el matís, en un segon pla.

Potser la gran diferència amb temps pretèrits és que Puig gairebé no va escandalitzar ningú. La seva frase va passar pràcticament desapercebuda. La seva doctrina fa l'efecte de ser la de la Generalitat en el seu conjunt, en què, és cert, no tots viuen amb el mateix entusiasme un fet clar: per primera vegada, la Generalitat ha perdut la por de dir en veu alta que els estrangers no poden mantenir les ajudes que rebien fins ara, que s'han d'integrar si volen rebre serveis. En definitiva, que més que un actiu poden resultar un inconvenient.

EL CARRER / El discurs dur també l'han assumit representants destacats del PSC als municipis, des d'Àngel Ros a Lleida fins a Manuel Bustos a Sabadell. Però on de veritat sembla estar instal·lat aquest discurs és al carrer i entre els votants.

Notícies relacionades

Font seca, banc fora

Salt no sap on mirar

I el problema és que el discurs políticament correcte ja no serveix com a alternativa al dur. En cal un de nou. Mentrestant, el Govern de CiU -igual que alguns alcaldes socialistes- s'ha aplicat al primer, al del carrer. De moment, ha endurit l'accés a algunes prestacions reclamant més anys de residència. I també ha sembrat dubtes. Per exemple, sobre si prohibirà el burca. O sobre la possibilitat d'elevar l'exigència del coneixement del català per accedir a prestacions. Potser els més clars en aquest terreny han estat Puig i el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena. Les seves frases són les que han generat més enrenou. Mena, per exemple, va qüestionar el dret de molts beneficiaris de la Renda Mínima d'Inserció a rebre-la posant l'accent en els immigrants, si bé reben aquesta ajuda per pobres -per resumir-ho- i no per forans. La cara amable en tot aquest assumpte és la del titular de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, a qui no es veu tan còmode com Mena en aquestes situacions. De Clèries és aquesta frase: «En immigració hem de fugir delbonismei lluitar contra el racisme». Això segon es dóna per descomptat. El primer, corregit i augmentat, ha marcat la gestió del Govern de CiU.

OBRA REALITZADA / L'Executiu català esgrimeix la feina feta en aquests vuit mesos: entre altres aspectes, un acord amb la Federació de Municipis i l'Associació de Municipis per establir un protocol d'actuació en l'elaboració d'informes d'estrangeria; la posada en marxa d'un sistema de gestió d'expedients per accedir a l'arrelament, la reagrupació familiar i la renovació de la residència temporal; la redacció del reglament de la llei d'acollida, i una denúncia contra Plataforma per Catalunya per atacar els immigrants en la seva propaganda electoral.