Jugada animalista, gol nacionalista

Quan les mules de la Monumental arrosseguin diumenge que ve el cos inert de l'últim toro lidiat a Catalunya, 180.069 persones sentiran especial satisfacció. Són aquelles que, per un motiu o un altre, van propulsar amb la seva rúbrica la iniciativa legislativa popular que va portar el Parlament a aprovar l'abolició de les corrides a partir de l'1 de gener del 2012.

Les raons del veto basculen entre la protecció dels animals i el nacionalisme. A parer de la majoria dels catedràtics, sociòlegs i politòlegs entrevistats, l'impuls de la iniciativa va ser clarament naturalista -i va ser aquesta la motivació que va pesar més en el procés de recollida de firmes-, mentre que el factor identitari va resultar determinant en la votació parlamentària. El fet que la Cambra catalana blindés els correbous als dos mesos de prohibir les corrides avala aquesta tesi.

CONFLUÈNCIA D'INTERESSOS / «La proposta es va gestar entre col·lectius defensors dels animals, però no hauria tirat endavant al Parlament sense la influència determinant del nacionalisme», sintetitza el catedràtic de Dret Constitucional Francesc de Carreras. «Hi ha hagut una confluència conjuntural d'interessos entre els dos factors», constata Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània.

Les forces polítiques que van aprovar el veto del toreig (CiU -els seus diputats van comptar amb llibertat de vot-, ERC i ICV) s'obstinen a deslligar l'abolició de qüestions identitàries, però el desmentiment els arriba de prop. Santi Vila, alcalde de Figueres (Alt Empordà) i cap visible de l'ala taurina de la federació nacionalista, és contundent: «El toreig forma part de la tradició catalana, però el franquisme el va convertir en símbol nacional espanyol; per això ara s'ha prohibit a Catalunya, mentre que a França està considerat patrimoni cultural». Vila subratlla la protecció dels correbous com a prova. CiU i ERC, les dues forces que van votar en contra de les corrides i a favor de les celebracions populars de les comarques de l'Ebre, justifiquen el doble llistó perquè en les unes es mata l'animal i en les altres no.

PÈRDUA D'AFICIÓ / Al marge d'aquestes qüestions, altres factors han possibilitat l'abolició. Josep Oliver Alonso, catedràtic d'Economia Aplicada, subratlla «la pèrdua d'afició als toros, fins al punt que és difícil veure gent de menys de 30 anys a la Monumental, i el fet que l'activitat econòmica que generen a Catalunya sigui ínfima».

Segura abunda en el primer punt: «La gent de fins a 40 anys, educada en llibertat, està en general molt conscienciada que els animals tenen uns drets mínims, i el toreig no encaixa amb els seus valors».

SINGULARITAT DE CATALUNYA / L'aprovació del veto de les corrides al Parlament el 28 de juliol de l'any passat

-amb la sentència del Constitucional contra l'Estatut encara recent- va projectar al món la singularitat de Catalunya a través de mitjans com la nord-americana CNN i l'àrab Al-Jazira, que van subratllar la càrrega identitària de l'assumpte. El diputat de CiU i manegador de la majoria abolicionista de la federació, Josep Rull, considera que ara s'hauria d'«aprofitar i treure partit» de l'abolició per «millorar la imatge internacional de Catalunya».

Notícies relacionades

La revenda de l'última corrida s'infla a 1.600 euros a internet

L'esplendor i la caiguda

Rafael Luna, parlamentari del PPC, tem que alguns «explotaran» la qüestió fins al paroxisme amb arguments del tipus «nosaltres no tenim res a veure amb aquells bàrbars que maten els toros». El sociòleg Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans, alerta contra aquesta temptació: «Seria inacceptable que la prohibició de les corrides s'instrumentalitzés com a arma d'arrogància identitària».

CONFLICTE ENTRE FANÀTICS / Més radical és l'antropòleg Manuel Delgado: «És un conflicte entre fanàtics nacionalistes. En un costat, els partidaris de l'abolició del toreig que equiparen la catalanitat amb un grau de civilització superior amb arguments a tocar del racisme; en l'altre, el pitjor del nacionalisme espanyol, neofranquistes que veuen en el toreig un símbol de la seva raça -n'hi ha prou de veure les banderes espanyoles amb la silueta del toro-». «La protecció dels animals a penes compta. Se segueixen i se seguiran torturant, però no en públic», rebla.