¿És prioritari el corredor?

És una bona notícia que el corredor mediterrani hagi estat inclòs com a projecte prioritari en la Xarxa Transeuropea de Transports de la Unió Europea. No aparèixer al mapa hauria estat terrible, però també incomprensible. Tres de les autonomies del corredor mediterrani (Catalunya, el País Valencià i Múrcia) concentren el 39% de les exportacions i el 37% del valor afegit industrial de tot Espanya. Ara bé, encara és aviat per saber la transcendència pràctica de la decisió que ha pres la Comissió Europea. Al cap i a la fi, solament cofinançarà una part petita de la inversió i l'impuls definitiu haurà de venir del Govern central, que ha d'assignar recursos entre els tres corredors «prioritaris» (a més del mediterrani, el central i el de l'Atlàntic).

En un context de fortes restriccions pressupostàries i d'intenses reivindicacions polítiques de tots els territoris, és probable que el Govern central no pugui aportar tots els diners que requereix el desenvolupament complet dels tres corredors «prioritaris», fins i tot comptant amb el cofinançament de la Comissió Europea. Per tant, serà necessari recórrer a la inversió privada (és a dir, recórrer a taxes als usuaris) si es vol que tots els projectes siguin efectivament executats. I l'aplicació de taxes als usuaris serà més factible allà on precisament més necessària sigui la inversió, és a dir, on més gran sigui l'ús de les noves infraestructures. Donat que la concentració de població i activitat econòmica més gran es registra al corredor mediterrani, és el que té més números d'haver de recórrer al finançament privat.

Una altra qüestió és si realment fa falta executar tots els projectes previstos en els corredors ferroviaris. No té gaire sentit ampliar encara més una xarxa d'alta velocitat de passatgers que ja és clarament desmesurada, que consumeix massa recursos públics i que aporta poc al creixement econòmic. Per exemple, ¿què hi guanyem tenint un AVE que connecti Almeria amb la frontera francesa per la costa?

En canvi, sí que sembla imprescindible que els principals ports del país disposin d'una connexió ferroviària de mercaderies d'amplada internacional. La quota del ferrocarril en el moviment de mercaderies és a Espanya del voltant del 4%, mentre que s'acosta al 20% de mitjana a la Unió Europea. Aquest dèficit en el transport ferroviari de mercaderies perjudica la competitivitat de les nostres empreses manufactureres, i la solució a aquest coll d'ampolla és imprescindible per fomentar un creixement basat, almenys en part, en les exportacions.

Queda per concretar

Notícies relacionades

Un horitzó per construir

Catalunya celebra el corredor i reclama que tingui prioritat

En definitiva, és positiu que el corredor hagi estat inclòs al mapa europeu de xarxes de transport prioritàries perquè demostra més preocupació per invertir en els territoris amb més demanda de mobilitat de mercaderies. No obstant, queda molt perquè això es concreti en l'assignació efectiva de recursos allà on ens hi juguem molt: la connexió ferroviària dels nostres ports en amplada de via internacional.

*Professor de política econòmica de la UB