Secrets papals

La firma autògrafa de Galileu Galilei és allà, en blanc i negre, solemne i reclamant una justícia històrica. Fa sensació veure-la tants segles després que la fes el mateix dia en què, renunciant a les seves teories davant dels jutges, va dir allò d'«eppur si muove» (i no obstant es mou).

Es referia al fet que la Terra gira al voltant del sol i no al revés, com imposava l'Església catòlica seguint les teories de Copèrnic. Un error històric i ideològic que provocaria un divorci secular entre papes i científics.

Posada allà, a la mateixa entrada de la mostra, sembla una reparació estimada pels comissaris de l'exposicióLux in arcana (llum sobre l'ocult), que ahir va obrir les portes al Capitoli de Roma, on estarà fins al setembre.

¿Irrepetible?

Els historiadors que no hagin freqüentat l'Arxiu Secret dels papes gaudiran visitant-la i també ho farà el públic d'adults que a l'escola va estudiar uns fets que aquí són reflectits a través dels documents originals. Mai fins avui havien sortit del Vaticà.«No es tracta d'una mostra irrepetible, pot indicar un camí», explica Umberto Broccoli, director de Belles Arts de la Santa Seu, que obre d'aquesta manera la possibilitat que un altre dia es repeteixi la mateixa operació. Difícil, si es té en compte la seva envergadura.

Camions superescortats han recorregut durant les setmanes passades els carrers de Roma, quan els romans i els turistes encara dormien, carregats de caixes amb continguts preciosos des del Vaticà fins al Capitoli. Per primera vegada s'ha embalat una part dels 85 quilòmetres de documents que alberga l'Arxiu Secret, amb l'objectiu de traslladar-los fins al Capitoli romà, lloc que va ser seu del Govern de l'Estat Pontifici. Un Estat que, s'acostuma a relatar, va néixer amb la conversió de Constantí al cristianisme, una altra mentida històrica que en l'exposició es repara amb la mostra del document original delPrivilegi d'Otó I,l'emperador bàrbar que segles més tard va rubricar la concessió d'un Estat al Papa. També s'ensenya el comunicat militar que constata la caiguda definitiva de l'Estat Pontifici l'any 1870.

Aquesta mostra és com una finestra oberta sobre alguns secrets de la història, que revelen com la història mateixa -escrita pels vencedors-- està feta de secrets, falsedats, inexactituds, injustícies, rehabilitacions tardanes... Com les espectaculars actes exposades sobre el procés de rehabilitació dels templers, que es va celebrar a França després que l'orde ja hagués estat condemnat i dissolt, almenys en aparença.

Monsenyor Sergio Pagano, cap de l'Arxiu Secret, explica que l'elecció dels documents exposats va ser molt difícil.«Ha sigut necessari un any i mig per poder seleccionar a l'interior d'un arxiu que va començar amb una fila de plecs de 200 metres de llargi que en aquest moment arriba als 85 quilòmetres», il·lustra. Hi han treballat un total de 150 persones.«S'havia de retallar la quantitat i reduir els temes, però no es podia sacrificar la visió del conjunt», apunta. L'exposició és molt didàctica i a la vegada curiosa, com quan evidencia com eren els documents que van fer història, les tintes i els metalls preciosos usats, els lligalls...

Text en quítxua

Notícies relacionades

Anna Marbà: "Si no volen reduir el nivell en ciències, que no retallin hores

Juan Jesús Donaire: "Ens arriben alumnes que no saben sumar fraccions, una cosa impensable fa anys"

Produeix tendresa veure, 400 anys després i davant la tecnologia actual, la clau amb què el papa Borja, Alexandre VI, xifrava les seves comunicacions amb el món perquè ningú pogués entendre els missatges del Pontífex. Fa respecte el bàndol imperial de condemna del reformador Martí Luter i causa admiració el primer document d'un Papa en mongol o en quítxua. O el repartiment del Nou Món entre Espanya i Portugal, decidit per Alexandre VI, i les 27 afirmacions de Gregori VII sobre la superioritat dels papes davant dels altres poders. També hi ha la carta al Papa de la condemnada Maria Antonietta de França...

La documentació abraça el període que va des del segle IV fins al 1939. Hi ha documents posteriors a aquesta data, afegits amb un permís especial. Després d'aquell any, l'anomenen el«període tancat». No perquè no s'hagi d'obrir mai, sinó perquè s'està classificant. Són els 12 volums sobre els documents que es refereixen a Pius XII i el període del nazisme, publicats el 1965 per sortir al pas de la suposada tebior d'aquell Papa amb Hitler. Un altre fet que espera una justícia històrica.