Els Ajuntaments davant la crisi

Més de 18.000 ens i organismes componen l'espessa xarxa delmapa local a Espanya. Des de l'any 2007, en què la crisi es fa visible, lescorporacions localshan augmentat el seudeuteen un 20% fins a superar els 35.000 milions d'euros. Exactament el doble que fa quinze anys.

¿Què es pot fer davant aquest panorama? Diverses coses, però una d'elles té a veure amb la concentració del mapa local. Una idea estudiada per l'anterior Executiu central, incapaç de tirar endavant una nova llei municipal i de finançament local. Ara, les propostes sobre un nou escenari municipal tornen a emergir per "redimensionar" --es diu-- el sector públic local al nostre país. Res de nou, d'altra banda. Podem veure lesreformes territorials que han emprès molts països europeus per reduir el nombre d'unitats de govern local --més de 90.000 a tota la Unió Europea--. Entre les últimes, destaquen la reforma exprés de Dinamarca o l'anterior portada a terme per Suècia; reformes territorials fetes en silenci, abans de la crisi, sense l'aparença dramàtica de les anunciades a Grècia, Itàlia o Portugal.

Espanya té més de 650.000 empleats públics locals --prop de 25.000 més que el 2007-- i costen als ciutadans uns 23.000 milions d'euros a l'any. Unadespesa que ha crescut en plena crisi i que només es pot justificar per un increment efectiu en la prestació de serveis als ciutadans. Les despeses de personal de confiança política --assessors-- s'han quadruplicat en els últims 15 anys, el període emergent de 'anomenada direcció pública professional i de la també anomenada nova gestió pública.

El miratge del 'miracle econòmic'

Ja en plena crisi, els ingressos han disminuït fins a un 30% en taxes i impostos lligats a la construcció --el gran miratge delmiracle econòmic espanyol--. Davant aquesta situació els ajuntaments s'han vist obligats a aprovar duríssimsplans d'ajust, sense temps, ni transitorietat. De cop. Es tracta d'un efecte impacte directe de les grans decisions macroeconòmiques preses fora de l'òrbita local. Aquí el sector públic local també ha de seguir les directrius comunitàries. I ho pot fer malgrat la debilitat de mitjans, de l'escassa atenció que ha tingut per part de les institucions de la UE. Els pobres resultats de l'aplicació de la Directiva Bolkestein --aquella que ens havia de portar a créixer un 1,5% del PIB a tota la UE-- són la conseqüència d'una certa visió miop de la UE respecte del sector públic local.

Tot i així, els ajuntaments han d'actuar i impulsar les seves pròpies polítiques, més enllà d'ajustar-se a les grans decisions estatals i comunitàries. Hi ha marge per a la decisió local en polítiques tributàries, de rebaixes d'impostos, de transferències a determinades activitats per dinamitzar l'economia local, d'accelerar la simplificació de tràmits que generin activitat empresarial o polítiques de gestió de tresoreria, per fer front a la dramàtica situació d'impagament als proveïdors. I aquí em permeto apuntar un error i un encert. L'error: la falta de coratge de la Llei d'Economia Sostenible, actora principal en el final del mandat de l'anterior Executiu al no encarar el finançament publicoprivat i fugir de les seves pròpies previsions en aquesta matèria. L'encert: el recent decret llei aprovat pel Govern aquest mes en què s'estableixen mecanismes de finançament per al pagament a proveïdors de les entitats locals alliberant els recursos que permetran fer front al pagament de factures per més de 17.000 milions d'euros i s'estableixen els compromisos necessaris per ajustar la despesa a la capacitat d'estalvi.

Necessitat estructural

Notícies relacionades

El deute supera els ingressos de 85 ajuntaments catalans

Begur nega que estigui entre els ajuntaments més endeutats

Necessitem un noumodel de finançament local, suficient per a les competències que han d'exercir els municipis i les seves necessitats de despesa permanents, no conjunturals. I això requereix un gran acord que atengui amb encert la necessitat estructural del sistema; és a dir, a la proporció entre la tributació pròpia i les transferències d'altres administracions públiques. La temuda estabilitat pressupostària condiciona ara aquest debat.

En el sector públic --també en el local-- necessitem guanyar en competitivitat. Diguin el que diguin, laDeclaració Estratègica UE 2020 és la millor guia per millorar la situació. Només s'ha de seguir.